Títol I

No revelaré mai el nom dels monstres, preservaré la seva part bona, aquella amb la qual m'hi vaig enganxar.I segurament, tampoc no seré capaç de parlar de tot el meu odi fins a l'últim detall, el meu monstre més proper i familiar. Potser perquè tots tenim una part monstruosa o potser per altres motius que ara no sé discernir. I sembla que sempre és més fàcil parlar dels altres.
Només el record del dolor restarà al meu cervell. Al cap i a la fi, potser només a mi em van fer mal, perquè no tenia eines per a combatre'ls ni per a entendre'ls, però a una altra persona no li ho haguessin fet, potser em faltava experiència. Potser no em coneixia prou.

Guardaré el dolor i el desencís i hi posaré muntanyes de temps a sobre i moltes visions de paisatges verds, fins que amb tot això al damunt només hi transpirin els vapors d'un record, això sí, prou reconeixedor, com perquè m'allunyin per sempre més d'ells i de tot allò que s'hi assembli. Potser simplement no em convé mirar pel·lícules de por si després em venen mal sons. O potser la presentació que vaig llegir no era la correcta. No ho sé del cert.

M'agradaria tenir alguna cosa clara. Potser que les dones i els homes som lliures i iguals i ni els nostres sentiments ni les nostres formes de vida no són classificables en millors o pitjors. Bé, potser aquesta darrera frase la volia més aviat per a les dones, encara no m'atreveixo a dir-ho dels homes, o no en tinc prou motius, tot i que estaria bé. Que és molt difícil establir marges. Que la decisió correcta la prenen units cor i cervell. I que si no podem entendre això millor tenir la dignitat de marxar i començar una nova vida, lluny de relacions associades a un munt de preguntes i dubtes, que poden tenir mil respostes i alhora generar més preguntes i així fins que s'esgoti la nostra energia vital.
I que potser cal entendre el nostre monstre des dels altres o potser no...potser no cal entendre res,... només viure.
I que potser atrapar els pensaments en aquest escrits, ens torna a generar dubtes, perquè sempre cal evolucionar i escriure és aturar el temps.

Llacuna