Tot és qüestió de pilotes!!.

Un relat de: setecel

Ostia puta!, juga el barça,penso mentre obro la porta del bar ple de gent de diferents nacionalitats i afamats de victòria.
Avui és un mal dia per incitar o iniciar res. Resignat,agafo el diari amb la intenció d'estar el més aliè possible al partit. Ens creuem les mirades. Veig a la seva cara atabalament, estrès, feina. S'acosta i em diu:-hola, Dídac(almenys recorda el meu nom).
-hola, què tal?, li dic.
-aqui, ya ves...odio el fútbol.
-yo también, li responc.
-lo de siempre?
-Si, merci.
Em porta la cervesa freda i un somriure càlid.
El judici de l'11m, la guerra d'Irak, el"miracle" de supervivència d'una nena massa prematura... el barça marca el primer gol. El personal s'altera.
Dret a la barra sabent que ningú deixarà un tamboret o una cadira lliure. M'encenc un cigar i segueixo llegint i bevent.
Ens tornem a mirar. Ens tornem a somriure.
Ensorrament d'un pis amb morts, l'escalfament del planeta, una miss que no pot ser-ho perquè és mare.
Demano la segona cervesa pensant que no m'ha sentit. A l'instant la deixa davant meu.
-Gracias.
Segueix servint i complaent als clients que menjen i beuen sense treure els ulls de la pantalla. El liverpool empata. Insults i retrets cap als blaugrana (mai he entès la mala llet que provoca aquest esport).
S'acosten els Oscars, la Britney Spears es rapa el cap(està horrorosa)i fa un tractament de desintoxicació de no se sap quina substància. Horòscop. Catellera de cinema.
La Judit ja hauria de ser aquí. Em canvia el cendrer ple per un de net i buit.
-Gracias, li dic. Altre cop els ulls clavats en l'altre, sense dir-nos res i dient molt.
M'interesso un moment pel joc, més que res pels futbolistes, però de seguida torno la mirada i l'atenció al diari. Passa l'estona entre crits, rialles, xiulets, fum, gent que entra i surt, curiosos observant a través dels vidres. L'home del meu costat es demana una altre cervesa.
-te pongo otra?, em pregunta.
No li responc amb paraules, sí amb un gest de negació.
-que quieres emborracharme?, deixo anar.
-yo ya estoy un poco borracho, i riu.
-no he cenado, li responc.
Per sorpresa meva em deixa la tercera voll dam i una tapa de truita de patates amb pà. Me'l miro rient i sabent amb certesa que no vol que marxi.
-pero...gracias, li dic.
-de nada, em respon, mentre riu qui sap si de la seva proesa. Que aproveche!.
-quieres?
-no, gracias. Ya he cenado.
Començo a menjar(tenia gana)pensant que és agosarat, llançat, divertit. Que a la seva manera i amb els mitjans que té a l'abast, em vol encisar.
Truco a la Judit.
-Ei,on ets?
-Ara vinc, ara surto de piano.
-D'acord, fins ara.
-Fins ara.
El barça perd dos a un i els culés començen a marxar decebuts i amb alcohol a la sang. Jo també em noto una mica begut. Truita i un tros de pà. Més diari. Més mirades. Més somriures.
Arriba la Judit.
-Hola...avui anàvem tard.
-Hola,tranquila... no sabia que avui hi havia partit...
Ella que em coneix veu a la meva mirada espurnes.
-I aquest somriure tonto? I aquests ullets... Ja m'estàs explicant... no la deixo acabar.
-Tia,estic flipant!. M'ha servit aquesta birra i aquesta tapa sense jo demanar-li.
-Ja era hora que l'un o l'altre es decidís... fa masses dies que féu el burro... el tens al pot!.
Ell ve cap al nostre costat de la barra i aprofito per fer les presentacions pertinents. Se saluden i parlen. La presència d'una dona i que s'hagi acabat el partit, facilita les coses. Se'n torna a servir i poso al corrent a la meva amiga amb tots els detalls del que s'ha perdut. Torna amb nosaltres i ens vol convidar a una altre cervesa o "xupito". Li diem que no, però finalment ens decidim per més cervesa. Una més. Començo a estar alegre. Ens explica que viu a prop del mercat de St.Antoni amb el seu fill. La Judit i jo ens mirem.
-Ah!, tienes un hijo... diu ella.
-Si..hace dos años que vino del brasil y vive conmigo.
-Muy bien, responem els dos.
-Te importa?, em pregunta.
-No, para nada. Que edad tiene?.
-Diecisiete años.
-Gluuups!.
La Judit li pregunta l'edat,39. Mmmmm...
Podriamos quedar el viernes y tomar algo, proposa.
-No trabajas?, pregunto.
-Libro el jueves o el viernes. Se'n va.
Miro a la Judit excitat i al.lucinat.
-Ara és quan li has de donar el telèfon.
-Dóna-li el teu... tu també estàs convidada...i ric.
-Sí, és clar...ai... ell ha fet el primer pas.
Li escric el mòbil en un tovalló de paper i lo dono. Ell apunta el seu en una tarja del bar,659...
L'amiga alega que té pressa, que està cansada, que vol arribar al pis,i marxa. Ens deixa sabent que ha col.laborat a una possible cita. Em quedo. Més somriures i mirades. Més mirades i somriures. La voll es va acabant. El rellotge avança i el metro no espera, a les dotze, tanca.
-Nos vemos el viernes, em diu.
-Sí.
-Podrias venir hoy al piso, pero está mi hijo y no quiero... es por mi no por él.. una norma que me he impuesto yo.
-Me parece muy bien, pero sabe lo tuyo?
-Sí,claro.
M'acabo la cervesa.
-Que te debo?,li pregunto.Yo ya no sé lo que hemos bebido..
-Siete euros y un beso...
-Se m'escapa una rialla mentre em poso vermell.
-No tengas verguenza... más deberia tener yo que estoy en el trabajo, em diu.
Allargo la mà per donar-li les peles i li faig un petó. Ens mirem.
-Hasta el viernes, diu.
-Sí.
Un petó més i me'n vaig. De camí al metro penso que el barça ha perdut i que jo he guanyat(de moment). Ja m'ho havien dit que el jersei blanc em queda bé i que avui tenia "el guapo subido". Caminant pel carrer Hospital començo a riure amb ganes pensant que tot és qüestió de pilotes... jajajajajaja!!.

Comentaris

  • Curtmetratge a la vista?[Ofensiu]
    kika anodrac | 26-08-2008 | Valoració: 9

    De debó em sembla un guió perfecte per a un curtmetratge.

    Mentre llegia t'anava veient a tu i a tot el que descrius, fins i tot he cregut escoltar al comentarista de la tele cridant el gol i els aldarulls de la clientela.

    Em resulta curiós com pots ser capaç de transformar una historia quotidiana, explicada sense additius ni conservants, natural com la pròpia vida en sí, en un relat tan interessant.

    Tens a les teves mans la clau del secret de la màgia de les lletres i saps com emprar-lo.
    Gràcies per compartir-ne els resultats.

  • Abans de res, [Ofensiu]
    Ignasi Boix Roure | 14-05-2007

    gràcies pel teu comentari.

    Si m'acceptes la crítica, et diré que trobo en el teu relat una pega molt gran: la deixadesa en la puntuació. Comences moltes parts del diàleg en minúscules, guions mal posats, et deixes espais. Això fa que la lectura, almenys per mi, resulti molt difícil. Per altra banda, m'ha agrada el teu estil de frases curtíssimes, antipoètiques i rotunes, l'una darrera l'altre, fins al final. Em sembla molt difícil escriure un relat que enganxi de veritat partint d'una situació tant corrent com la que tu descrius. Em penso que t'hi has acostat.




  • senzillament genial[Ofensiu]
    poetaiboig | 08-04-2007 | Valoració: 10

    ets un poeta: de l'amor, de l'erotisme, de la naturalitat. Cada relat teu em fa pensar que encara queda lloc per la seducció, el plaer i l'embogiment dels sentits.

    saps manipular les paraules, alhora que sonen tan naturals, i sense frens ni viagres ensucrades... tot va al seu ritme, com ha de ser, sense perdre el pas, i a cada paraula un desitja llegir la següent, i llegeixo tan ràpid per por que perdi la següent paraula, que quan acabo el relat, començo de nou, pausadament i deixant que la imaginació imagini el què vulgui...

    continua escrivint, que la lectura és un delit.

  • Bon xut![Ofensiu]
    undetants | 07-04-2007

    Que maco! Trobo que és una d'aquelles històries que et reconcilien una mica amb la vida, el món, la societat. He trobat genial la feliç combinació d'elements de realitat quotidiana (el futbol, les notícies del diari, l'ambient de bar...) amb la pròpia història de seducció. Molt ben construit. I tot plegat amb un rerafons de naturalitat, tolerància, complicitat i un bon rotllo gens forçat.
    Una mena d'harmonia que m'agradaria trobar més sovint pel carrer, al metro o a la cua del supermercat.

l´Autor

Foto de perfil de setecel

setecel

12 Relats

47 Comentaris

18979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer a la ciutat dels sants, el dia de festa major, en els darrers temps d'un règim que no hauria d'haver existit...des de petit m'apassiona la lectura, l'escriptura, i qualsevol expressió artística .A part d'escriure amb més o menys lucidesa i encert, també faig teatre i ràdio.
Gràcies per llegir-me.Espero que hagis gaudit tant com ho faig jo mentre escric
M'agradaria i agrairia llegir els teus comentaris.
igresalreves@gmail.com