"El culebrot radiofònic"

Ha passat mig any des d’aquella nit. Encara tinc malsons. Avui sóc jo qui et fa una confessió. Deixa aquesta nota i escolta el cd que t’he enviat.
Hola...reconeixes la meva veu, oi ? Saps qui sóc? Segur que coneixes la meva veu tan bé com jo coneixia la teva. Vas trucar fins fa sis mesos, cada dia, de dilluns a divendres, durant un any, al meu programa de ràdio. La mateixa cantarella i el mateix to amenaçador i histèric. Sospitaves que el teu marit te la fotia. Volies fer-nos còmplices, als oients i a mi, de la teva desgràcia. Què esperaves, que et donaria la solució? Que et diria amb qui follava? Sóc periodista i no detectiu privat, jo. Ja et vaig dir que nosaltres, des de la ràdio, poca cosa hi podíem fer. Tu deies que el teu home escoltava el programa i que escoltant-te a tu, s’acolloniria i abandonaria l’amant. Et va sortir la jugada malament. Et va abandonar a tu. Als pocs dies, les teves trucades ja ens donaven popularitat i audiència. Perquè et penses que no t’havíem engegat a la merda? Per compassió? Per llàstima? No et confonguis, reina destronada. Només perquè vas acabar sent la caricatura de tu mateixa, suportàvem els minuts de tortura nocturna. Eres obsessiva i metòdica. Trucaves cada nit a les dotze en punt. Et presentaves a l’hora de les bruixes. Deies que ja no estimaves el teu marit, però que l’orgull de dona no podia acceptar que t’abandonés, vés a saber per qui. Doncs et va deixar per mi, i ens ho muntàvem molt a prop teu. Al teu mateix replà. Darrera la porta que tenies al davant. Al meu pis. No ens vas sentir mai mentre cardàvem? No et van arribar els crits i els gemecs pel celobert? No senties les batzegades del llit contra la paret quan li clavava a l’Alfons fins al fons? No et va passar mai pel cap que el teu marit havia canviat de plat preferit i que feia un temps que preferia una bona polla a una patata arrugada com la teva? No, segur que no. Tampoc et podies imaginar que aquesta veu que ara escoltes posava molt calent al teu espòs. I a tu, també t’humitejava la meva veu? Segur que alguna nit després de parlar amb mi ... Aquell divendres vas tornar a trucar per darrer cop. No podia creure el que ens deies: “ Aquest vespre l’he matat. Ara ja no serà de ningú. S’ha acabat. L’he matat”. Tot el país havia sentit la teva declaració en directe. T’acabaves de declarar culpable.
L’enregistrament de la teva trucada va ser la prova que ha permès engarjolar-te, sis mesos més tard. Cada dia dels vint anys que estaràs tancada, rebràs a la presó una gravació amb els esbufecs, xiscles i gemecs que fèiem el teu difunt espòs i jo, quan fèiem l’amor. La banda sonora del culebrot radiofònic al que tu vas posar fi amb unes estisores de cuina.