Ara

Un relat de: setecel

Ara que el temps ha apaivagat la passió i la raó em fa percebre la imatge real de tu, aquella que vaig tancar a l'armari de les visions invisibles.

Ara que ets dins meu però sense tortura,i que recordo la teva veu pronunciant paraules impronunciables per la meva.
Ara que aquests anys i les terceres parts ja queden enrere,
que la nostre relació inexistent,és fruit d'una mort anunciada.

Ara que la nostre cançó ja no és punyent a les entranyes dels meus sentiments,ni el meu desig em porta a la nostre cala d'un dia plujós d'estiu.

Ara que entenc que no podem ser amics perquè disfressem
l'amistat reprimint l'amor que ens ha unit,i patim el dolor del voler i no poder, pel mal que ens hem fet.

Ara que sé que ja no vull paraules ni promeses incertes,ni assassinar el meu amor popi per alimentar el teu.

Ara que sé que saps que he set l'amor de la teva vida,i que jo no estimaré mai més a ningú com a tu,ara que intentem oblidar tanta estima.

Ara que intento fugir de tu,del nostre passat,del que vam compartir i convertir en malaltís i depenent.
Ara que intueixo un amor més serè,et demano desaparèixer
de tu.

Ara que el present comença a acariciar-me l'ànim.
Ara que la il·lusió m'il.lumina els ulls.
Ara que una altre pell em sembla també càlida.
Ara ,deixa'm marxar,riure,sentir,viure,sense tu.

ARA.



Comentaris

  • Ara... comença a viure[Ofensiu]
    kika anodrac | 26-08-2008 | Valoració: 9

    Paraules de comiat, serenes i sinceres per un Ara que esdevé el principi després d'un final.

    Un grapat d'encertades reflexions intel·ligents que només es poden fer després d'assimilar i acceptar les situacions que, per a bé o per a mal, no tenen ni han de tenir volta enrere.

    Reflexions justes, agraïdes, sense retrets ni rancúnies, que només clamen llibertat per a reviure i tornar a viure Ara.

    Et felicito per la equilibrada delicadesa amb la que ets capaç d'expressar conceptes tan punyents.

    Un petonàs wapu!





  • En present[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-02-2008

    ARA sembla un bon moment per començar a caminar endavant... El moment present s'assembla a la sortida d'un tren de l'estació en la que romania aquell jo, passejant per l'andana, amunt i avall, consultant el rellotge sense veure l'hora, atrapat per records de viatges anteriors, de trajectes interiors, de vivències inoblidables!

    ARA i després, però, en pujar al tren, tot fent el nou recorregut, sempre podem mirar per la finestra i veure quelcom, algú, que ens fa recordar...

    T'envio una abraçada com una maleta, per a què l'omplis del que més necessitis ARA,
    Unaquimera

  • correcció[Ofensiu]
    setecel | 02-02-2008

    Popi,volia dir propi...aix!.Sóc humà i m'equivoco!!!.

l´Autor

Foto de perfil de setecel

setecel

12 Relats

47 Comentaris

18995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer a la ciutat dels sants, el dia de festa major, en els darrers temps d'un règim que no hauria d'haver existit...des de petit m'apassiona la lectura, l'escriptura, i qualsevol expressió artística .A part d'escriure amb més o menys lucidesa i encert, també faig teatre i ràdio.
Gràcies per llegir-me.Espero que hagis gaudit tant com ho faig jo mentre escric
M'agradaria i agrairia llegir els teus comentaris.
igresalreves@gmail.com