Voldria passejar-me per la geografia del teu cos

Un relat de: setecel

A moments t'endevino a prop. Et veig en la mirada de qualsevol que em mira. A les nits t'intueixo no gaire lluny. No sé com et dius,com ets,ni si tu també cerques el que jo busco.
Desconec si serà de dia o de nit,sols o acompanyats, embriagats de calor o amb el fred acariciant-nos la pell. Si mirant-te als ulls sabré que ets tu. Si al sentir-te la veu em donaràs calma i pau. Si al tenir-te al davant recorrerà en mi el desig.
No sé com serà, ni quan, ni a on. Sé que m'agradaria passejar-me per la geografia del teu cos que imagino bella, suau, salvatge.
No et conec i ja tinc por a perdre't. A que no arribis. A no tornar a sentir amb tu i per tu el que he sentit altres vegades. A no estimar ni compartir.
A vegades t'endevino a prop. Et busco al carrer, somniant despert, en la foscor i soletat de la nit, en els moments d'alegria i de tristesa.
Et veig en la mirada de qualsevol que em mira.

Comentaris

  • Intempèrie[Ofensiu]
    aandrades | 23-10-2009

    Més que un relat, és una bella prosa poètica. Descriu amb força i lirisme aquest sentiment d´ "intempèrie emocional" que tots, en un moment o altre de les nostres vides, hem experimentat.

  • Tot posant un dit a la nafra...[Ofensiu]
    kika anodrac | 26-08-2008 | Valoració: 9

    Setecel, agrair-te primer de tot l'haver-me descobert aquesta web, convidar-me a la seva lectura i suggerir-me'n la participació.
    Un cau de luxe per a poetes vius, per a escriptors vocacionals que no esperem res més a canvi que la satisfacció de poder compartir el nostre amor a l'art de les lletres en la nostra llegua. Moltes gràcies.

    No podria precisar quants cops he llegit aquest assaig abans d'escriure aquestes línies, i no perquè no s'entengui a la primera sinó perquè ha estat com una teràpia de shock per al meu subconscient.

    He hagut d'assegurar-me de que el que llegien els meus ulls és realment el que hi ha escrit i no una invenció del meu cervell al veure-s'hi reflectit i descobrir que en realitat potser no defujo tant del que pretenc fugir.

    Personalment trobo complicat explicar sensacions i sentiments de manera el suficientment entenedora com per a arribar però, tu has donat al clau, precisa i concisament, amb poques paraules i d'una manera tan planera i senzilla, que fins i tot sembla fàcil.

    M'ha agradat molt llegir-te.
    Si us plau, fes un forat en el teu temps i torna aviat. Segur que tens moltes coses a dir i, més encara, companys amb ganes de llegir-les.
    Fins aviat preciós!

  • has canviat la foto!, era maca aquella! n+[Ofensiu]
    gypsy | 18-01-2008

  • gypsy | 18-01-2008

    sembla que més que parlar d'una altra persona, parli en el fons d'ell mateix. Suposo que són situacions que es deuen donar sovint a la vida, això d'omplir-se les nits d'orgasmes de desitjos.

    Un bon relat!

  • uoauuu!! jo tb voldriaaa!![Ofensiu]
    gypsy | 18-01-2008

    ei, no he pogut llegir, he mirat la foto, hehhee.
    Ja el llegiré!

  • Una passejada en bona companyia![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2008 | Valoració: 10

    Intuïció? Senyals que recull l'inconscient? Imaginació? Somni? Necessitat? Desig? Búsqueda? Troballes? ...
    Si poguéssim confiar plenament en la llum, la mirada jugaria a favor nostre... però, de vegades, anem enlluernats!

    Un assaig atractiu i ben escrit... Tornaré a llegir-te! En vista del tast que he fet avui, els teus textos prometen deixar un bon sabor...

    T'envio una abraçada per celebrar la casualitat que avui m'ha permès descobrit-te,
    Unaquimera

  • A vegades t'endevino a prop...[Ofensiu]
    Rogal Mar | 01-06-2007 | Valoració: 9

    relament, molt ben fet, i una tendresa, perfecta!

  • Un poema? Per què no? [Ofensiu]
    undetants | 07-04-2007

    Trobo que si aquest relat hagués estat escit amb ratlles curtes, seria, de ple dret, un poema.
    A banda de la forma, m'ha agradat molt el tema: el desig d'amor, pensat, somniat, anhelat, sense que tingui encara un rostre concret, una veu definida, una personalitat específica. Penso que potser sigui una de les formes més sublims, crues i esperançades d'exaltació de l'amor. Sublim, pel que té de desig de donar-se a un altre, quan aquest altre encara no saps ni qui és. Però també expressa, d'alguna manera, la crua realitat de la solitud. Una situació, però, viscuda amb esperança.
    Ai, l'amor!

  • Sigue escribiendo así de bien[Ofensiu]
    islvan | 03-04-2007 | Valoració: 10

    Me ha gustado mucho la forma descriptiva que utilizas, a mi entender, para dar a conocer el sentimiento de esperar al nuevo amor que está en camino pero no llega. Todos son dudas, pero siempre con la mirada puesta en el futuro. Sigue así y que nada te haga dejar de escribir de esta manera ;)

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de setecel

setecel

12 Relats

47 Comentaris

18980 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer a la ciutat dels sants, el dia de festa major, en els darrers temps d'un règim que no hauria d'haver existit...des de petit m'apassiona la lectura, l'escriptura, i qualsevol expressió artística .A part d'escriure amb més o menys lucidesa i encert, també faig teatre i ràdio.
Gràcies per llegir-me.Espero que hagis gaudit tant com ho faig jo mentre escric
M'agradaria i agrairia llegir els teus comentaris.
igresalreves@gmail.com