Tiberis (ARC a la ràdio - Gola)

Tiberis

El govern dels homes m’obliga a fets que em plauen menys que no pas aquests. Visc els millors gaudis que la vida dels mortals pot oferir-me en aquesta illa isolada, mentre ordeno que els meus homes es matin per fer-me arribar els millors menjars que un ser humà pugui assaborir. Carns de la Gàl•lia, peix dels països teutònics, fruites de tots els racons de l’Imperi i vins de la península Ibèrica —com en diuen els Grecs.—

Acabo fart de rostit, els senglars de la Gàl•lia són excel•lents, però no puc evitar gaudir dels salmons que m’han promès els caps de la cuina.

—Tu, criat! Vine i ajuda’m!

Tothom s’aixeca en veure que marxo de la sala. Sé que la festa no s’atura mentre m’absento del gran menjador. Segueix la música, els convidats riuen i ballen, però esperaran el meu retorn per seguir menjant. Alguns em fan companyia, guiats pels seus acòlits, fins les pútrides comunes. L’esclau m’introdueix a la gola un palet de fusta fins a la campaneta, allí, amb uns suaus tocs insistents obliga el meu cos a contraure els muscles estomacals i fer fora les restes a mig digerir del rostit anterior. Res no es perd, gossos i altres bèsties gairebé humanes menjaran el que nosaltres llencem.
Fer fora del meu cos aquesta ingesta fastigosa, abans deliciós menjar, em farà persistir en la festa dels plaers del gust.

—Alceu-vos! Torna Tiberi! —exclama el cap de la sala menjador.

Tothom em saluda i em victoreja, saben que darrere meu arriba el següent plat, salmons dels mars Nòrdics cuinats amb espècies de l’Orient i tot regat amb bons vins de Tàrraco i de la Laietana.

—Gaudiu ara, que els déus han nascut per assaborir els plaers de la vida i oferir-los als seus acòlits!

Criden el meu nom, són feliços, m’agrada veure'ls així.

—Que el plaer de la gola no acabi mai! —proclama un dels meus convidats.




També el podeu llegir en el bloc de l'Home Fosc