T’has descuidat els somnis

de tots, perquè tots hem tingut i tindrem una àvia o avi que un dia no hi seran i que deixaran coses materials que també fa mal de veure, tot just no acostumats a la seva absència.

Mena (petons, Marta!)

Preciós i delicat, m'ha encantat! Felicitats!

està impregnat d'una subtil presència que el temps no pot esborrar.
M'ha encantat , magalo !
Una abraçada.

Si bé la presència estimada, sempre dolça, és difícil d’oblidar, amb l’absència esdevé amarga per les llàgrimes de l’enyor. Llavors, surt a escena tot allò que conformava la vida familiar i cada detall és una instantània en blanc i negre, agrisada pel temps enderiat en fer desaparèixer les vivències més íntimes. Ho sé per experiència.

Tot el que descrius m’ha transportat a casa meua, quan hi érem tots i cada detall, raconet i objecte ens omplia de goig i felicitat. Però, se’n van anar els éssers que els feien amables i, amb ells, desaparegueren les realitats tangibles i es convertiren en objectes d’enyorança i de nostàlgia. Fins i tot els geranis, que mai no moren, s’han quedat orfes i sense sentit.

Gràcies, Marta, per despertar tot un munt de vivències molt preades per mi.

Raül

Aquest poema m'ha transmés serenor

Ho sento, he perdut una h. Una més a afegir.

Ens fas partícips del sentiment d’aflicció i de dolor que impregna el teu poema, i ens dol tant per la pròpia pèrdua que relata com per totes les que em anat acumulant al llarg de la vida. El dol i l’enyor són emocions universals i solidàries.

tan tendre, tan senzill i profund. M'agrada sobretot les dues estrofes de les pastilles, perquè ja no hi ha dolor. Tot transporta a l'estima i el respecte per les persones que s'han estimat molt, que ja no hi son. Moltes felicitats per saber escriure tan expressiva i bellament.

a

delicat a una vida que se'n va, ple de sensibilitat
molt bonic marta, jo sempre he pensat que hem de fer costat i homenatge als nostres estimats avis per respecte i dignitat

una abraçada
joan