Testament

Benvolgut Sr Notari,

Puc imaginar-me la cara que se li ha posat, en veure el remitent del sobre, quan li ha arribat la carta aquest matí al seu despatx. No s'espanti, no passa res...No obstant, em veig amb l'obligació d'escriure-li, i crec que aquest és el moment més oportú per fer-ho, ja que considero que estic vivint el millor moment de la meva vida, així com també el més lúcid. Ja sóc gran i d'aquí poc la meva vida quedarà reduïda a res, els meus records, els meus desitjos, allò que més estimo fugirà i em deixarà sola en el buit, que per més que els que m'estimen intentin omplir, no ho aconseguiran. La meva ment es resistirà a recordar, i de mi només en quedarà el cos, un cos apagat pel temps.

Així doncs m'he decidit a fer-lo guardià dels meus records, dels millors moments de la meva exixtència. Espero que els guardi amb cura, i que quan cregui que és el moment, si us plau, els entregui als seus destinataris. Li estaré agraïda tota la vida.

El primer bloc dels meus records és pels pares. Sé que probablement ja no hi seran quan aquest escrit deixi d'estar a les seves mans, Sr Notari. En tot cas, els records passaran a ser del meu germà, la persona més adequada per a conservar-los. A ells els deixo: els meus primers somriures, les meves primeres paraules, els records de les meves primeres nits de reis, dels meus primers aniversaris, les meves primeres alegries, els meus viatges amb ells, les vegades que els he abraçat sense voler res a canvi (i les vegades que si que volia quelcom a canvi...), els records de les vegades que m'han consolat sense preguntar-me per què plorava,... en fi, els deixo tots aquells moments que gràcies a ells he sentit que formava part d'algún lloc.

El segon bloc dels meus records és pel meu germà petit. El meu inseparable company de jocs...A ell li deixo: el record de la primera vegada que el vaig veure recent nascut a l'hospital, els records de les nostres primeres malifetes plegats, les nostres rialles per coses banals, els records de les vegades que m'ha protegit, els records, ja de grans, de les hores que passavem xerrant, i ens explicavem els problemes, els records de les vegades que l'he enyorat quan no hi era, de les vegades que l'he elogiat, de les vegades que ens hem barallat i hem acabat fent les paus...En fi, li deixo la memòria de tots aquests records que són seus, que li pertanyen.

Als germans dels meus pares, que probablement ja no hi seran tampoc quan vosté pugui fer ús d'aquest document, els deixo tots les vegades que he estat a casa seva, que quan era petita se m'han endut a passejar, les vegades que m'han fet dissertacions sobre la vida, les vegades que s'han preocupat de mi com si fossin els meus pares, les vegades que m'han ajudat a fer els deures...Els deixo les vegades que he pensat que els estimava molt. De fet, m'agradaria que fossin els meus cosins els que es quedessin amb aquests records, aquests, i els meus records on ells en són els protagonistes. Els meus cosins, com els meus germans, tots els jocs als que hem jugat junts i les vegades que ens hem barallat tant...però sobretot, insisteixi que en el meu record, ells són importants, que sempre els he estimat i que mai deixaré de fer-ho.

Als meus amics, als meus amics els deixo la meva joventut. Les experiències...els mals i els bons moments que m'han fet passar, els consells que m'han donat, de vegades encertats i d'altres no tant...els records que tinc de les seves paraules, d'ells dient-me que m'estimen, de no tenir-los i saber que els tinc, de les riallades per tot i no res;...Digui'ls que encara que sigui tossuda, sempre he sabut que podia confiar en ells...Digui'ls que em sap greu si els he decebut, que no era la meva intenció...Digui'ls que els perdono per les vegades que m'han decebut, per les vegades que no els he tingut amb mi, o almenys he tingut la sensació que no hi eren...Digui'ls que els estimo, i que els meus millors records, els que tinc d'ells, són tot seus...que mai, els oblidaré, encara que ells vegin que ho he fet.

Al meu primer amor i actual marit...a ell digui-li que un bocinet del meu cor és seu, i que sempre ho serà.

I bé, els records dels meus avis, aquests me'ls quedo per mi. Els entregaré en somnis, quan aquesta maleïda malaltia em retorni un tros de la meva consciència.

I això és tot. Segurament, quan obri la carta no podré agraïr-li el favor tant gran que m'està fent. Segurament ja no sabré qui és vosté, ni el reconeixeré, no em sonarà de res...Si és així, no s'ofengui...No puc controlar la meva ment...ni l'efecte que té l'alzheimer sobre ella...