Prou, un relat d'Èvuc

Un relat de: Rita

Sempre lluitant per tenir una vida social i professional intenses i un dia es lleva i se sent estressat. Ha dedicat tota la setmana als altres i aquest dia se'l vol dedicar a ell mateix. A la feina que el desmotiva i on no el valoren té una sensació d'asfixia que no la desitjaria ni per un peix fora de l'aigua. I diu prou. Li agradaria fer-ho l'estil Hollywood: aixecar-se, dir-li ben alt al seu cap que és un incompetent i tancar la porta de sortida de cop.

Però mai ha fet les coses així i decideix reunir-s'hi: "no és el que esperava", un eufemisme qualsevol per no dir que de fa dues setmanes se sent com l'última merda de l'empresa. És un dit i fet; avui plega abans i se sent una mica més lliure. Arriba a casa i repassa l'agenda del que queda de dia. Un dia molt apretat. Torna a tenir la sensació d'estar fent allò que volen els altres que faci. Vol recuperar el timó de la seva vida i hi posa remei: una a una, anul·la totes les cites que l'encotillàven. El dinar amb la pelma de la seva cunyada: fora. Les canyetes al bar amb els amics superficials: descartat. El sopar amb l'escalfabraguetes de la seva ex: a prendre pel cul. Ha dedicat tota la tarda a jeure al sofà, i amb un somriure d'orella a orella no pot evitar sentir-se alhora malament: la finíssima línia que sovint divideix l'egoisme i la llibertat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rita

Rita

14 Relats

14 Comentaris

16495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer un dia d'abril de 1987 en un hospital de Sant Cugat, població propera a Barcelona. Suposo que aquell fou un dels dies més feliços de la vida dels meus pares, a part d'anys després, el dia en el que va néixer el meu germà petit. Per mi, només fou el principi de la meva mort, l'entrada al món un món que des d'aquell dia, i per moltes raons, no se'm presentava fàcil.