Un plat que se serveix fred

Esperes...què esperes? Esperes un món millor, algú que et prometi que l'endemà despertaràs, que no tindràs por, que mai més ploraràs. I jo, jo no t'ho puc prometre...no puc esperar-te, perquè no ho sé fer. Sempre m'ha fet por la foscor, no podia dormir sola. I ara, no només la foscor m'aterra...també tinc temor a la llum, i a la seva enlluernadora veritat...Tinc por, tinc por d'ell com mai n'havia tingut. ELL...m'ha fet patir i ho segueix fent. I no pateixo perquè l'hagi estimat...de fet, no ho he fet mai...i les seves declaracions d'amor? Tot falses paraules, aquell dia es deixà el poder de les paraules a casa...aquell dia i tots els darrers.

L'odio, i no l'odio per haver-lo estimat, no és odi derivat d'un amor intens...és odi provocat per seva malícia, la seva habilitat per no fer mai el què creu correcte, per esgarrar-ho tot...M'agradaria no haver-lo conegut mai, així no hauria conegut el verdader dimoni, no se m'hauria personificat el mal...i el meu dolor, ara fugiria...un dolor, per altra banda, inecessari....Sí, l'ha cagada, i mai més podrà tornar a arreglar-ho. I la pobra xicota que l'aguanta ara??L'única que l'aguantarà evidentment...Ella també és com ell...la dona del diable...

Immersa en l'eterna foscor...et busco...sé que ets amb mi però que mai hi seràs com jo voldria perquè el teu amor no supera les fronteres de l'amistat...però tu, i només tu, ets l'única persona que podria ajudar-me, que podria treure l'ira que sento contra ell. Escriure és l'única manera de fer una venjança coherent...escriure em deixa respirar, però no puc...sento que és ineficaç i el temps corre...corre i no podré tornar-m'hi, no podré ser tant dolenta...potser perquè la diferència que existeix entre ell i jo, és que jo no sóc mala persona, i ell és el diable: el diable dins d'una disfressa de pell humana.