Trucada

Un relat de: Rita

Esperes una trucada. Esperes algú a l'altre cantó del fil que et digui:

"T'estimo i no he deixat d'estimar-te des del dia en que et vaig veure per primer cop."

El recordes aquell dia. No feia bon temps. Plovia. Era un d'aquells dies que fan venir ganes de plorar, d'acompanyar el cel en la seva amargor. Ell, com un punt de llum, va aparèixer en aquest cel gairebé tenyit de dol.
Tornaves de la universitat, moixa, trista, decaiguda. Els teus ulls ho deien. Ell va saber llegir-los.
El pes dels llibres va guanyar i tu vas caure enmig d'un bassal de fang. La seva mirada i la teva es creuaren. Mirades entrellaçades sota la fura del cel.

-Estàs bé? -et digué ell.
-Sí, gràcies -vas dir tu.
-Vaja, vas molt carregada -ell no podia apartar la mirada dels teus ulls que ho deien tot, que especificaven dies, hores...
-Sí, és que estic d'exàmens.
-Doncs per què no fas una pausa i anem a pendre una xocolata calenta?

Una estona agradable si més no. Paraules sense compromís, sense lligams. Lliures. Et senties al cel, bé, segura. Aquells ulls t'aportaven estabilitat, verdadera escalfor. Certes coincidències, certes mirades portaren a l'intercanvi de tovallons de paper amb números de telèfon escrits barroerament però amb esperança.
Res més ràpid que dos o tres dies. Tu eres a casa. El cor et feu un sotrac quan vas sentir la seva veu.

-Hola, com estàs? Vols venir a pendre una xocolata?

Et vas quedar muda però feliç. Evidentment que hi aniries, i aquest cop amb Channel num. 5. Regal d'algú que t'havia estimat o potser que li havies caigut en gràcia.
Les trobades xocolateres van esdevenir, per tu, l'elixir que et feia viure, que feia adormir-te amb gust dolç, cada nit. Amor se'n diu bonica, amor. Tot sortirà bé. Per tu. Clarianes enmig de la pluja, enmig de la tempesta. Però ara esperes, esperes alguna cosa. El telèfon segueix mut. No pots aguantar-ho. Agafes l'auricular decidida. Trucaràs tu.

-Et fa una xocolata? -dius tu.
-No saps com t'estimo.

Penges el telèfon. Les llàgrimes recorren cada racó de la teva cara, fins al més íntim. Ja no plou. Fa sol. És primavera, l'estació que més t'agrada.

Comentaris

  • esperant......[Ofensiu]
    Noia de vidre | 30-09-2006 | Valoració: 10

    encantada història!! molt bonica i sincera.. les mirades dolces mirades!

    un petonet segueix així ;)

  • amelie | 30-09-2006 | Valoració: 10

    la pell de gallina.

    amelie

  • Confirme...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-11-2005

    ...la meua primera impressió. I reafirme la correcció en la sintaxi i l'ortografia, que no sempre es "abundant" en aquesta pàgina.
    Salut i rebolica, xiqueta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rita

Rita

14 Relats

14 Comentaris

16495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer un dia d'abril de 1987 en un hospital de Sant Cugat, població propera a Barcelona. Suposo que aquell fou un dels dies més feliços de la vida dels meus pares, a part d'anys després, el dia en el que va néixer el meu germà petit. Per mi, només fou el principi de la meva mort, l'entrada al món un món que des d'aquell dia, i per moltes raons, no se'm presentava fàcil.