Estimar per sempre...

Un relat de: Rita

Ja fa temps que t'estimo. Podria dir que fa anys que només penso en tu. He tingut d'altres aventures, no t'ho negaré, però totes buides i plenes de tu. No he sentit mai més tant com quan et veig somriure, com quan et veig mirar-me. Tu mai m'has demanat res, excepte el què vaig fer tard en donar-te. Escric per dir-te que me'n penedeixo. Que ho sento molt, que fou culpa meva. No vaig saber apreciar-te, no vaig saber demostar que per mi ho ets tot.

Reconec que cap dels dos en sabiem massa. Cap dels dos coneixia el llenguatge d'estimar-se. No sabiem abraçar-nos, ni fer petons. Sabiem com mirar-nos, això sí. Les mirades innocents són les més pures, les que més valen. Reconec que al principi per mi no eres tant com ara. Tu paties perquè el teu amor se t'escapava de les mans i el meu no havia començat. L'estiu n'era testimoni, el mateix estiu que ja no tindré mai més. Escapavem de les mirades, el que feiem era pecat. Provar d'estimar-nos era el pecat més gran, el més castigat.

Et dec tant...tu em vas treure d'aquell forat, em vas donar la mà. Eres petit, i jo fràgil. Per això en un primer moment no va funcionar. Però després, després...després ja t'havies fet un lloc en mi, en el meu cervell...un lloc que mai més ningú ocuparà. És el teu lloc i el de ningú més...

I ara quan tot és més díficil, quan ja no penses en mi, jo només sé que vull viure la resta de la meva vida amb tu. Que vull viure dins teu, que vull estimar cada part de tu...
Sé que no hi haurà ningú més, perquè durant tot aquest temps, no hi ha hagut ningú...
Però sé que tu ja no m'esperes. Que has sabut com curar el mal que vaig fer-te. Que hi ha algú altre que et fa petons, que t'acaricia, algú altre a qui has venut l'ànima. Jo te l'he venuda a tu, i encara no me l'has tornada.

T'esperaré tota la vida, perquè no tinc res més a fer. Si el món s'acabés, voldria acabar-lo amb tu perquè ara per ara, la resta ja m'és igual. No puc deixar d'estimar-te, no puc...ho sento. Sento que ja no et tinc, que ja no ets meu, però tinc confiança...i sé que encara que només sigui en somnis, mai més em deixaràs.

Comentaris

  • molt maku[Ofensiu]
    petitona | 18-09-2005

    deu meu has calcat exakte els meus sentimes que jo sento per algú. sobre tot en el primer tros molt molt bonic

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rita

Rita

14 Relats

14 Comentaris

16491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer un dia d'abril de 1987 en un hospital de Sant Cugat, població propera a Barcelona. Suposo que aquell fou un dels dies més feliços de la vida dels meus pares, a part d'anys després, el dia en el que va néixer el meu germà petit. Per mi, només fou el principi de la meva mort, l'entrada al món un món que des d'aquell dia, i per moltes raons, no se'm presentava fàcil.