Tenim un problema

"Houston, tenim un problema" li varen etzibar l'altre dia a Zapatero en una conferència a Barcelona després de tot un reguitzell de crítiques de l'empresariat a la seva gestió del problema català. La salvació va venir, efectivament, des dels Estats Units però no des de la ciutat texana si no via Washington: L'Administració Obama acceptava la resolució del Tribunal de Justícia Internacional, que valida la declaració unilateral d'independència de Kosovo però creia que no es pot establir cap paral·lelisme amb els processos secessionistes engegats a Europa. Una afirmació que devia alleujar profundament el govern de Madrid, trasbalsat encara per la tímida rebel·lió dels seus propis partidaris a Catalunya.

Un aclariment que, sens dubte, l'equip de Moratinos havia treballat prèviament a fons, davant el més que probable coneixement de la imminent sentència de l'alt organisme judicial. Un favor que si no és devolució d'algun d'anterior es pot correspondre fàcilment amb la compra d'uns quants vaixells de guerra de segona mà, una política habitual dels governs estatals, successora de la seguida pels executius de la dictadura a l'època de l'obertura internacional. De tota manera no hi ha res pel que preocupar-se. Que hi ha un malestar és evident però que aquest enfrontament es materialitzi en una opció política independentista que aconsegueixi una majoria en el Parlament és, ara per ara, inviable. Abans veurem com altres processos més avançats que el nostre (Flandes o Escòcia) assoleixen el seu objectiu. Aquí haurem d'esperar una mica més.

Un dels obstacles que haurem de superar són els nostres polítics. Incapaços d'interpretar la voluntat del poble i la mateixa realitat, obsessionats per la poltrona, aïllats en les seves torres de marfil, seguiran obstaculitzant la marxa. Ni tan sols es devien donar per al.ludits quan el poble cridava a la manifestació: "Els polítics no ens deixen avançar" No entenen el doble sentit o estan afectats per una sordesa crònica. Però el problema més gran que haurem de resoldre està en nosaltres mateixos. Difícilment es pot anar a un lloc quan no ens posem d'acord en el destí: Les enquestes fetes després de la gran concentració ciutadana aporten dades aparentment contradictòries: Només un 16 % dels catalans es declara independentista mentre que un 55 % es manifesta a favor d'un estat federal. Llàstima que hi hagi tan pocs polítics federalistes aquí i a Madrid. A més s'hauria de canviar la constitució i ni el PP ni el P.S.O.E. en volen sentir a parlar. Ara per ara, una altra utopia, com la de la mateixa independència.