Te'n vas anar

Se'n va anar i te l'has deixat en el teu cor.
Un poema melacòlic i amb molta tendresa que és preciós de llegir i de desgustar-ho amb paciència.
La meua enhorabona, Magalo.
Una salutació...
Perla de Vellut

Mai s’està a punt per veure com marxa per sempre un ésser estimat. Encara que sigui una mort anunciada, encara que la maleïda malaltia i els seus estralls facin que la fi sigui fins i tot alleujadora. L’absència és fa sòlida al nostre voltant, com si volgués ocupar el lloc que abans tenia la persona estimada. I el silenci es converteix en un crit ensordidor. Queden els records, els rastres, nosaltres mateixos que som part d’ells, però és inacceptable, per sempre més. Suposo que això no és el que hauria de dir, no és el que diuen els “professionals”...
Una abraçada, Marta.

Es això! Paraules sinceres i tendres, com les que guarden les parets del teu cor, per això ”encara et sento”.Encara sents malgrat aquesta absència.
M’ha agradat molt. Gràcies per compatir tanta emoció.
Josep Maria

Malgrat el buit, el record el tens entre mans, els ccervells del tacte que descriu el sentiment del cor. Vísceres emocionals, bona lletra per suturar ferides. Una molt forta abraçada.

Aleix