Cercador
Temps de tempesta. [text no creat amb AI]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Igual que moltes parelles s'han conegut de passejar els gossos, aquells dos es van conèixer d'escoltar una cançó, però serà millor que us ho expliqui des del començament.
Ell era un maniàtic, però les seves manies eren inofensives, com aquella d'emfasitzar el temps meteorològic amb música adient. El curs de l'any era subratllat amb "Les quatre estacions" d'Antonio Vivaldi, i aquest era el disc que tenia més a mà. Si feia sol, no parava de posar la cançó popular "Sol, solet...", però quan feia mal temps filava més prim i distingia dues situacions: si només plovia, tocava escoltar "Singing in The Rain", però si a més a més llampegava, era l'ocasió de "Storming Weather".
Com que és molt probable que no conegueu aquest estàndard estatunidenc, us en faré cinc cèntims. En 1933 el compongué Harold Arlen (passarem per alt la semblança de les primeres notes amb les del "West End Blues" de Louis Armstrong, de 1928) i li posà lletra Ted Koehler. En aquest enllaç teniu la lletra sencera, de la qual només transcriuré la primera estrofa, just perquè us adoneu que la història va de dona enamorada abandonada pel seu home, i que s'estableix una relació metafòrica entre aquesta situació i el mal temps, temps de tempesta:
Don't know why
There's no sun up in the sky
Stormy weather
Since my man and I ain't together
Keeps raining all of the time
Al cap de deu anys s'estrenà la pel·lícula "Stormy Weather" (Andrew L. Stone, 1943), protagonitzada per la cantant Lena Horne, que hi interpretava la cançó. La podeu veure i sentir en aquest vídeo, encara que la peça va ser interpretada per moltes altres celebritats, entre elles Billie Holiday, Sarah Vaughan, Judy Garland, Frank Sinatra i Bob Dylan, tot i que jo prefereixo la versió d'Ella Fitgerald.
Tornant al nostre protagonista, no cal que us digui que, quan hi havia tempesta i ell posava "Storming Weather", apujava el volum sonor al màxim per tal que la música no quedés sobrepassada pels trons. I fou així com la veïna, que també era aficionada al jazz i a les cançons d'Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter, sentint la melodia a l'altra banda del doble envà, pensà que el veí i ella eren ànimes bessones, i aprofità les coincidències a l'ascensor per camelar-se'l: primer anaren a sopar a fora unes quantes vegades, després ell la convidà a sopar a casa, després fou ella qui el convidà a sopar a casa, i al cap de dos mesos ja eren parella i decidiren que ella es traslladaria a casa d'ell.
Fou una decisió desencertada i l'idil·li durà poc: aquella tardor tempestuosa, en què cada dos per tres ell posava "Storming Weather" a tot volum, li tragué la bena dels ulls: no era el mateix fruir-la a una banda del doble envà que haver de suportar-la a l'altra; aquell paio no era un romàntic sinó un friqui. Potser estaven predestinats a separar-se perquè l'amargor de la cançó havia entrat a les seves vides.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXV (tema: CANÇÓ DURANT LA TEMPESTA) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word, dues d'elles "Storming Wheather".
Ell era un maniàtic, però les seves manies eren inofensives, com aquella d'emfasitzar el temps meteorològic amb música adient. El curs de l'any era subratllat amb "Les quatre estacions" d'Antonio Vivaldi, i aquest era el disc que tenia més a mà. Si feia sol, no parava de posar la cançó popular "Sol, solet...", però quan feia mal temps filava més prim i distingia dues situacions: si només plovia, tocava escoltar "Singing in The Rain", però si a més a més llampegava, era l'ocasió de "Storming Weather".
Com que és molt probable que no conegueu aquest estàndard estatunidenc, us en faré cinc cèntims. En 1933 el compongué Harold Arlen (passarem per alt la semblança de les primeres notes amb les del "West End Blues" de Louis Armstrong, de 1928) i li posà lletra Ted Koehler. En aquest enllaç teniu la lletra sencera, de la qual només transcriuré la primera estrofa, just perquè us adoneu que la història va de dona enamorada abandonada pel seu home, i que s'estableix una relació metafòrica entre aquesta situació i el mal temps, temps de tempesta:
Don't know why
There's no sun up in the sky
Stormy weather
Since my man and I ain't together
Keeps raining all of the time
Al cap de deu anys s'estrenà la pel·lícula "Stormy Weather" (Andrew L. Stone, 1943), protagonitzada per la cantant Lena Horne, que hi interpretava la cançó. La podeu veure i sentir en aquest vídeo, encara que la peça va ser interpretada per moltes altres celebritats, entre elles Billie Holiday, Sarah Vaughan, Judy Garland, Frank Sinatra i Bob Dylan, tot i que jo prefereixo la versió d'Ella Fitgerald.
Tornant al nostre protagonista, no cal que us digui que, quan hi havia tempesta i ell posava "Storming Weather", apujava el volum sonor al màxim per tal que la música no quedés sobrepassada pels trons. I fou així com la veïna, que també era aficionada al jazz i a les cançons d'Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter, sentint la melodia a l'altra banda del doble envà, pensà que el veí i ella eren ànimes bessones, i aprofità les coincidències a l'ascensor per camelar-se'l: primer anaren a sopar a fora unes quantes vegades, després ell la convidà a sopar a casa, després fou ella qui el convidà a sopar a casa, i al cap de dos mesos ja eren parella i decidiren que ella es traslladaria a casa d'ell.
Fou una decisió desencertada i l'idil·li durà poc: aquella tardor tempestuosa, en què cada dos per tres ell posava "Storming Weather" a tot volum, li tragué la bena dels ulls: no era el mateix fruir-la a una banda del doble envà que haver de suportar-la a l'altra; aquell paio no era un romàntic sinó un friqui. Potser estaven predestinats a separar-se perquè l'amargor de la cançó havia entrat a les seves vides.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXV (tema: CANÇÓ DURANT LA TEMPESTA) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word, dues d'elles "Storming Wheather".
Comentaris
-
Original !![Ofensiu]Desperado | 08-11-2025 | Valoració: 9
M’agrada la senzillesa amb la que relates i les connexions de la música amb la qüotidianetat.
Et recomano la peli “Alta fidelidad” que a mi em va encantar. Salut!! -
Els indomables[Ofensiu]SrGarcia | 29-10-2025
No es pot dir que li manqui originalitat: és una barreja de relat i crònica periodística, on l'erudició musical pesa tant com la narració dels fets.
El relat pròpiament dit és tragicòmic: la dona es veu il·lusionada en pensar que ha trobat una ànima bessona, però veu que només és un friqui. Es compleix el que diu la cançó, "la seva amargor havia entrat a les seves vides"
Un relat molt realista d'il·lusió i desil·lusió. No sé què en devia pensar el protagonista masculí, però els friquis i maniàtics, en general, solen ser gent indomable.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre L'HORT DE TARDOR. [text no creat amb IA]
- Larves saltadores. [text no creat amb IA]
- Maleïts llibres! [text no creat amb IA]
- J.C., flagell de morosos. [text no creat amb IA]
- Temps de tempesta. [text no creat amb AI]
- Pedagogia cinematogràfica? [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ENDORFINA.
- "Apocalypse Now" (F.F. Coppola, 1979).
- "L'enigma d'un altre món" (Nyby & Hawks, 1951). [text no creat amb IA]
- IA: "Las Meninas", modificades. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
- IA: Mondrian vs. Pollock. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
- Premeditació i traïdoria. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NANORELATS. [sense el concurs d'IA]
- Lletraferit? [sense el concurs d'IA]
- Probablement sóc un perepunyetes, però... [sense el concurs d'IA]