Teatrevit

Escena primera:

Ella amb cara de preocupació:
- Impacient i inconstant és l'amor que tinc per donar-te. Ara que ja ho saps...

Ell, amb ulls comprensius:
- Estic segur de seguir endavant.

Ella, amb gest de nervis continguts:
- No et puc prometre res...

Ell, més comprensiu encara, si es que es pot:
- T'agraeixo la sinceritat.

Ella, amb el dit índex de la ma dreta en moviment:
- També t'he de dir que tinc moments de molt mal geni, als matins, sobretot...

Ell, acaronant-li la ma, amb suavitat:
- Tothom té mal geni als matins, és molt normal.

Ella, allunya la ma mentre és mou circularment i amb rapidesa per l'espai:
- I sóc un poc neuròtica amb l'ordre i la neteja de...

Ell, parant les seves passes i mirant-la fixament i tornant a agafar-li la ma:
- No t'amoïnis, sempre he estat una persona endreçada i...

Ella, somriu àmpliament i diu amb un to maliciós:
- Perfecte, quina il·lusió! , ara mateix porto el contracte.

Ell, estupefacte diu:
- Quin contracte?

Ella, que ha anat a buscar un paper, bolígraf i les seves ulleres, respon:
- Aquesta conversa s'ha de formalitzar que després hi ha malentesos... i clar, les coses clares i la xocolata espessa.

Ell, en to suplicant i ment confusa:
- Però dona...

Ella, arrugant les celles i amb expressió greu:
- No t'estaràs penedint, retractant del que m'has promès?

Ell, resistint-se a la situació:
- No, però és que ens acabem de conèixer...

Ella, que comença a enfurismar-se:
- Com que ens acabem de conèixer! Però si ja ho saps tot, ja t'he explicat tot el que cal saber de mi i del meu amor. Ets un insegur?. Dubtes sempre de tu mateix i dels altres? El teu amor és una constant inseguretat, però com t'atreveixes a ocultar-me una cosa tan seriosa. Saps? me podries fer molt de mal, me podries provocar una depressió, un suïcidi per engany, per ocultació de la teva situació. Ets una mala persona, ets un mentider, ets un cabró, ets...

Ell, preocupat pel gir de la conversa i un poc acollonit:
- Però que dius! Ni sóc insegur, ni t'he mentit, ni el vull fer mal. ( aquesta tia no està bé del cap )

Ella, amb to reconciliador, fent veure que es calma:
- Perdona'm. ( ja el tinc, ja és meu) M'han fet tant de mal, que sóc un poc desconfiada. Ho sento molt..

Ell, sense entendre res de res:
- Tranquil·la, penso que s'ha d'anar a poc a poc. ( el que s'ha de fer per pegar un polvo!)

Ella, amb un somriure amagat:
- Tens raó és que sóc un poc impulsiva i m'emociono de seguida... ( aquest no se m'escapa)


Escena segona:

En la cuina d'un sisè pis, d'un bloc de pisos de qualsevol ciutat.

- Més!, explica'm més coses!

- Res, ja està tot. Així és com ens vàrem conèixer la teva mare i jo. I ara acabat el sopar que arribarà ta mare i ens trobarà aquí, sense el pijama i sense sopar...

La nena li treu la llengua i el mira de manera desafiant, es ben bé una calcomania de la mare.

- Ai, filla meva! Que com ta mare s'enfadi, és capaç de demanar-me el divorci. I que faré jo! Un home honrat, sense una dona que el mantingui, on aniré, sense ingressos, ni casa, ni... ai, filla meva, per l'amor de Deu ! siguis bona nena...

La nena li torna a treure la llengua i ell es posa a plorar. S'escolta una porta i unes claus, algú entra pel passadís de la casa. Ell s'aixeca de la cadira, va fins la finestra de la cuina i es precipita al pati de llums