Tardoral

Cansat de l’estiu, corregeixo el rumb.
Ara, simplement, em plau deixar-me anar
a l’empara còmplice de la tardor
i, sota els colors amables del brancatge,
seguir la dansa indolent de les fulles.
No enyoro el verd presumit dels llucs joves
ni el foc sereny que assaona les messes,
em mou tan sols la tebior de les tardes
i la brisa fidel que modula el silenci.

Em basta imaginar-me encalmat
mentre acarono la molsa dels records
i gaudeixo les cadències dels capvespres.

Em fa feliç notar les mans a les mans,
nedar entre besos per un mar de llençols,
conversar amb la nostra memòria fit a fit,
tastar la llum diàfana de la teua mirada
i, en la tardor, sentir-te com quan era primavera.


Tardor de 2021