Tardoral

Un relat de: rautortor


Cansat de l’estiu, corregeixo el rumb.
Ara, simplement, em plau deixar-me anar
a l’empara còmplice de la tardor
i, sota els colors amables del brancatge,
seguir la dansa indolent de les fulles.
No enyoro el verd presumit dels llucs joves
ni el foc sereny que assaona les messes,
em mou tan sols la tebior de les tardes
i la brisa fidel que modula el silenci.

Em basta imaginar-me encalmat
mentre acarono la molsa dels records
i gaudeixo les cadències dels capvespres.

Em fa feliç notar les mans a les mans,
nedar entre besos per un mar de llençols,
conversar amb la nostra memòria fit a fit,
tastar la llum diàfana de la teua mirada
i, en la tardor, sentir-te com quan era primavera.


Tardor de 2021

Comentaris

  • Rellevant. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-10-2021


    Uns versos que ressonen suaus i potents a la vegada que es va llegint. Uns versos preciosos sobre la tardor, per admirar-la cada vegada més.
    A mi, m'agrada més la primavera que la tardor, però és un temps molt bo per a viure-la.
    Saluts.

  • Riquesa[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 06-10-2021

    M'agrada la riquesa d'imatges i sensacions que descrius i els recursos lingüístics que empres per fer-ho. Felicitats!

  • Tardoral[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2021

    M'agrada la tardor més que cap altra temps de l'any. He trobat un poema molt bonic i que explica el que sento! Que bé!
    Amb total cordialitat

  • Homo insciens | 26-09-2021

    Que bonic!

  • Dona bo de llegir[Ofensiu]
    aleshores | 22-09-2021

    I agraït pel català que gastes que jo he sentit i que ja no es troba.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

175 Relats

604 Comentaris

109280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen