TANGO

Un relat de: Mercè Bellfort

TANGO


Sempre que sortien a ballar a la pista tothom se'ls mirava. Es movien amb tanta elegància quan tocaven un vals i amb tanta energia quan es recargolaven amb un rock o amb tanta mestria quan seguien el compàs d'un tango que eren l'enveja del poble. Es lluïen de ple, en Ricard i la Pepita.
Es van conèixer de petits a l'escola i es van acostumar a dir-se pels seus cognoms: eren en Piqué i la Tardiu. En Piqué va anar darrere la Tardiu tan bon punt la va conèixer. Li encantava el seu somriure i la seva manera de ser. La Tardiu es va fixar en ell quan el va veure ballar apassionadament un tango. Movia el cos amb un art que la va encisar. Era incapaç de treure-li els ulls de sobre. Des de l'adolescència tots dos es van endinsar en el món del ball fins a esdevenir ballarins professionals. Eren parella de pista i de llar.

………………

Ara sona "My way" de la veu melòdica i captivadora d'en Frank Sinatra i "Volver" de l'inoblidable Carlos Gardel , aquell primer tango que van assaborir com la mel apropant els seus cossos i perdent-se en les mirades. Ara, la Tardiu escolta aquestes dues peces serena, tranquil·la, amb el seu etern somriure.
En Piqué intueix que la seva dona és feliç malgrat la foscor del petit habitacle i no estalvia cap llàgrima mentre li deixa una rosa vermella damunt la caixa de melis.

Comentaris

  • Melodia de vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-11-2009 | Valoració: 10

    He vingut avui fins el teu espai, Mercè, per regalar-me un dels teus relats... i abans d'obrir el darrer publicat, m'han cridat l'atenció les majúscules d'aquest títol breu, format per una sola paraula molt atractiva.
    Ara m'alegra haver sucumbit a la temptació i haver entrat a la pista de ball!

    És un relat amb atmosfera pròpia, molt ben presentat mitjançant una breu introducció on es relaten dues vides senceres que arriben a ser una de sola, i que malgrat la mort continuen vinculades estretament.

    Cal que et digui que m'ha agradat molt? Sempre m'agraden els teus escrits... però aquest té un afegit especial. Ja saps que gaudeixo amb les coincidències... i posades a parlar de parelles, et presenta una de ben especial: es tracta dels Nocturns i espero que siguin del teu gust...

    Fins aviat, Mercè!
    T'envio una abraçada vermella,
    Unaquimera

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 28-09-2009


    Un text curt però intens que ens explica una història en un resum, gairebé una necrològica d'una parella de ball per a tota la vida. Molt ben expressada la sensualitat del ball i especialment del tango i la cirereta és l'eufemisme final (potser per treure una mica l'emoció sobrera) de "la caixa de melis"
    Molt bon relat, Mercè. Enhorabona!

  • MAGNÍFIC[Ofensiu]
    Naiade | 28-09-2009 | Valoració: 10

    Només puc dir magnífic amb majúscules. Un petit poema ple de tendresa i amor, que traspua un romanticisme que et fa vibrar. A més sabent que és biogràfic encara té més encant.
    Gracies per regalar-nos aquets petits tresors.

    Una forta abraçada

  • Entranyable història[Ofensiu]
    brins | 12-09-2009 | Valoració: 10

    La síntesi de tot una vida amb poques paraules, però amb molta mestria i sentiment.
    Felicitats!

    Una abraçada, companya de nanoreptes!

    Pilar

  • Com a mi m'agrada![Ofensiu]
    rnbonet | 12-09-2009

    Concís, breu. Amb pinzellades quasi màgiques, tota una vida. O dues.

    Amb un 'trencament' -voluntari, crec (i va d'ironia)- de totes les estadístiques: no tenen més 'vida' les dones que els homes?

    Salut i rebolica, xicona ex-col·lega!

  • Com t'ho fas...?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 03-09-2009 | Valoració: 10

    ¿Com t'ho fas perquè, amb dues pinzellades; una d'inici i una de final, no faci falta saber res del que passa entremig?
    - Joan -

  • Bonica historia [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 02-09-2009 | Valoració: 10

    escrita amb els ingredients necessaris, dolçor i "carinyo", perquè ens arribi al cor, coronat amb un final trist però igualment ple de tendresa i afectea. Formidable Mercè!

    J. Lluís

  • millor imposible[Ofensiu]
    viabrul | 28-08-2009

    Un dels millors relats Mercè. Felicitats.

Valoració mitja: 10