Talment com un tequila mal begut

uoo!

no l'havia llegit! però m'agrada molt :)

a veure si penges coses novesss!


petonassos!

annna*

Recordava que sí; em va encantar aquest deix... el que diu el Bruixot: no és gens fàcil de fer un poema que no saps a on porta fins al final, i tu ho aconsegueixes amb molt d'art. Felicitats noi, tens un talent, no el deixis perdre ;)

-Filladelvent-

He de dir que t'havia llegit feia temps, i no vaig saber ben be que dir tot i que em va agradar molt. Finalment, avui, final de vacances i retorn a la rutina alliberadora, em decideixo a comentar-te una miqueta.
Primer, un comentari en la linia de la Conxa: no se quin tequila molt mal begut s'han pres els de RC per posar que el teu poema pot ferir la sensibilitat del menors de 18. Si és així, el 80% del que posem aquí ho pot fer!
El que més m'agrada del poema es que no saps on aniras a parar fins que arribes al final. Molt difícil de fer en un poema, molt molt difícil.
Després, la descripció que fas de prendres un tequila, com baixa cremant fins al estomac, que és molt sugerent, que et fa viure el que expliques.
I el final colpidor. Estimar-se de manera breu però amb tanta ressaca...
Gracies pel teu poema!

M'ha agradat això de l'amor tequilós, jo podria dir que n'he tingut un de Tçuica, un licor romanès fortíssim i amb una ressaca gairebé crònica...
Després d'aquesta incursió personalista, felicitar-te pel poema tant original i "no recomenable a menors de 18 anys (?)".
Salut

devien haver begut alcohol "peleón" no entenc aquesta advertència com tampoc la d'en Xesco ..
Encara que et llegeix no t'havia comentat, m'agrada aquests poema i el tequila ..

Una aferrada

Conxa

Un poema original i molt ben trobat! M'ha agradat molt el paral·lelisme que fas entre el tequila i la vostra relació, potser perque m'agrada molt aquesta beguda i també l'amor però més d'un cop m'he trobat que em sentia com tu descrius en els dos temes...

Com ja t'han dit, té molta força i el missatge arriba d'una manera ben directa.

Una abraçada i molta màgia!

Déu ni do quina descripció poètica del tequila mal begut.
Li dóna força i molta intensitat al regust d'aquella relació.
Em sembla un recurs molt ben trobat, sacseja tota una barreja de sensacions i emocions que el cap retroba en un punt abstracte de la memòria, mentre el cos rep l'embranzida i la recremor de l'alcohol.

Molt diferent dels teus poemes sobretot en la forma i el ritme. Però particularment, m'ha arribat amb molta força.

Una abraçada i fins la propera!

Torna a intentar-ho, noi. Pren-te un altre tequila a veure què surt.