Talment com un tequila mal begut

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Talment com un tequila mal begut,
quan a causa del teu estat etílic
aboques massa sal sobre la mà
però tanmateix hi passes, prest, la llengua,
i amb la boca a l'instant assedegada
és llavors que te'l beus a Sant Hilari:
l'alcohol barat et crema dins la gola,
i aleshores t'adones que no tens
cap tall de llimona que n'amorteixi
la coïssor, i vas sentint com el foc
-en via crucis- baixa fins l'estómac,

he recordat com ens vam estimar,
tan breument, i alhora amb tanta ressaca.

Comentaris

  • que crack![Ofensiu]
    AnNna | 26-04-2006 | Valoració: 10

    uoo!

    no l'havia llegit! però m'agrada molt :)

    a veure si penges coses novesss!


    petonassos!

    annna*

  • No te l'havia comentat?[Ofensiu]
    filladelvent | 01-01-2006

    Recordava que sí; em va encantar aquest deix... el que diu el Bruixot: no és gens fàcil de fer un poema que no saps a on porta fins al final, i tu ho aconsegueixes amb molt d'art. Felicitats noi, tens un talent, no el deixis perdre ;)

    -Filladelvent-

  • Diferent i colpidor[Ofensiu]
    Bruixot | 30-08-2005

    He de dir que t'havia llegit feia temps, i no vaig saber ben be que dir tot i que em va agradar molt. Finalment, avui, final de vacances i retorn a la rutina alliberadora, em decideixo a comentar-te una miqueta.
    Primer, un comentari en la linia de la Conxa: no se quin tequila molt mal begut s'han pres els de RC per posar que el teu poema pot ferir la sensibilitat del menors de 18. Si és així, el 80% del que posem aquí ho pot fer!
    El que més m'agrada del poema es que no saps on aniras a parar fins que arribes al final. Molt difícil de fer en un poema, molt molt difícil.
    Després, la descripció que fas de prendres un tequila, com baixa cremant fins al estomac, que és molt sugerent, que et fa viure el que expliques.
    I el final colpidor. Estimar-se de manera breu però amb tanta ressaca...
    Gracies pel teu poema!

  • de ressaca dura...[Ofensiu]
    Gica Casamare | 08-08-2005

    M'ha agradat això de l'amor tequilós, jo podria dir que n'he tingut un de Tçuica, un licor romanès fortíssim i amb una ressaca gairebé crònica...
    Després d'aquesta incursió personalista, felicitar-te pel poema tant original i "no recomenable a menors de 18 anys (?)".
    Salut

  • avui els de RC[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 08-08-2005

    devien haver begut alcohol "peleón" no entenc aquesta advertència com tampoc la d'en Xesco ..
    Encara que et llegeix no t'havia comentat, m'agrada aquests poema i el tequila ..

    Una aferrada

    Conxa

  • Ilargi betea | 08-08-2005 | Valoració: 10

    Un poema original i molt ben trobat! M'ha agradat molt el paral·lelisme que fas entre el tequila i la vostra relació, potser perque m'agrada molt aquesta beguda i també l'amor però més d'un cop m'he trobat que em sentia com tu descrius en els dos temes...

    Com ja t'han dit, té molta força i el missatge arriba d'una manera ben directa.

    Una abraçada i molta màgia!

  • ROSASP | 07-08-2005

    Déu ni do quina descripció poètica del tequila mal begut.
    Li dóna força i molta intensitat al regust d'aquella relació.
    Em sembla un recurs molt ben trobat, sacseja tota una barreja de sensacions i emocions que el cap retroba en un punt abstracte de la memòria, mentre el cos rep l'embranzida i la recremor de l'alcohol.

    Molt diferent dels teus poemes sobretot en la forma i el ritme. Però particularment, m'ha arribat amb molta força.

    Una abraçada i fins la propera!

  • torna-hi[Ofensiu]
    foster | 06-08-2005

    Torna a intentar-ho, noi. Pren-te un altre tequila a veure què surt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

43414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)