"El meu cor arrossega l'aridesa..."

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

"El meu cor arrossega l'aridesa
d'aquesta terra empolsegada",
i mantenia els ulls en l'horitzó,
com si contemplés quelcom intangible,
"la set abrasa aquesta pell resseca,
la gola ja ha oblidat, de l'aigua, el gust",
i en cada mot semblava perdre
un bri de la seva existència,
"visc en un desert trenat de mentides
arenoses, de miratges que prenen
forma de pluges torrencials,
de catarsis tempestuoses",
i de sobte el silenci l'emparava,
mirava al seu voltant i es veia sol,
i tot semblava estar en repòs.
I abans de caminar altra volta,
"duc a l'entranya la sequera
que assola aquesta terra", deia,
"fins que una espurna dels teus ulls
en certifiqui, en flama, la condemna".

Comentaris

  • jo si crec entencdra la teva poesia[Ofensiu]
    marga | 16-09-2005

    parles de Cataluna i ho fas amb amor i desitjos de veure algun dia una Catalunya lliure.Amb joves com tu pot esser possible.M'ha agradat molt ,està plena de sentiment com cal en una poesia.

  • No et seria sincera...[Ofensiu]
    Pluja | 23-08-2005

    si et digués que he entès completament el significat d'aquest poema.
    M'ha recordat totes les vegades que jo mateixa em trobo perduda entre imatges creades per paraules que s'enllacen soles, i que JO els trobo sentit, pq sé què sentia en el moment que van sortir.. però que sóc molt conscient que no puc demanar a la resta del món que les interpreti amb el significat que van néixer.

    Un petonet!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

43414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)