Aquesta fonda recança

El poema està bé com està. Prefereixo fonda a profunda, per mi, la segona, és massa llarga.
Quan et decideixes a publicar-lo és que ja ha passat el teu propi filtre.

t'ho he de dir: fonda està ben dit? no creus que sonaria millor profunda?
En la meva opinió si, però vaja, el poema és teu, i et felicito perquè és molt molt maco.

Intens, breu, mmm, sublim. L'he llegit tres o quatre vegades, mmm, i si em permets me l'emportaré per seguir-lo fruint poc a poc, dia a dia.

Un honor, als seus peus,

OhCapità.

Ostres, quina facilitat de paraula tens per expressarte.
M'agradat molt el teu poeme es entranyable.
Una abraçada.

Molt i molt intens, transmet una força que neix de la necessitat d'amerar-te de tota la màgia i l'essència d'aquest sentiment difícilment descriptible.
Fonda recança, que surt del bell mig del cor, descrita amb passió i melangia, una barreja explosiva...
M'agrada i com més el llegeixo encara m'agrada més!
Una abraçada!

m'agrada molt, de debó (si no fos així, no et diria que m'ha agradat molt, i molt menys, hi afegiria el "de debó")

apa, a cuidar-se!

Tiamat