(NdA: Aquest poema no té títol, però al web n'ha d'aparèixer algun)

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Ell va dir:

" Ella és com el vent.
No us escarrasseu a buscar-la,
perquè és a tot arreu.
És en el rostre de cada noia,
en les fulles dels arbres quan cruixen,
en aquest gust salat del meu plor.
Ella canta en el cant de l'oreneta,
riu en l'aigua clara del rierol,
em besa en la pluja que m'amara.
Ella és el bosc, la ciutat, la prada,
ella és el mar, i la terra, i el fang.
No proveu, doncs, d'abastar-la,
perquè ella és com el vent,
i mai no la podreu abraçar."

Va dir, i tot seguit va prendre l'arma.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

43417 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)