Polifem ( o el silenci del vençut )

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

L'escabetxina de l'aristocràcia
permetrà reinstaurar la monarquia
al rei absent durant vint anys.
La sang vessada bé pot redimir-se
amb algun exvot d'arc o de destral
sobre un altar d'Atena, o millor
encara, en honor d'Ares venjador.
L'esposa fidel reprendrà els antics costums
(de dia al teler, i de nit a la cambra),
i se celebrarà aquest final feliç,
i el retorn del monarca.

Però lluny, molt lluny de l'illa,
un nom resta oblidat per l'epopeia,
perquè és tan sols un fragment de la vida
del nàufrag. I ara es deu estar lamentant sol,
i menyspreat, i invàlid. És el cíclop
com a metàfora del dany col·lateral
-com una escola o un hospital iraquià,
o un vaixell aliat ple de feacis-,
que és assumit en bé d'un objectiu
més elevat, com ho és la vida d'un sol home.
És Polifem com a metàfora
del silenci del vençut, de l'oblit
que en fa el mateix botxí que el va encegar.
Però l'oblit no elimina pas el dany causat,
i els cíclops cecs no reben cap subsidi.
I els cíclops cecs no venen loteria.


Comentaris

  • jordiclusella | 24-04-2005

    Osti Gerard... Tens una redacció molt culte i densa que convida a la reflexió i a haver de llegir desenes de vegades els teus poemes per extreure'n tot el suc (perquè en tenen, i molt).
    Una estil curiós, intel·ligent, crític i agradable.

    Felicitats !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

43411 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)