De cabres i musclos (breu poema filosòfic)

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

El destí pot ser una cabra amb banyes,
i l'amor dos musclos en una sola closca.
A voltes, però, el vapor no els pot obrir,
o bé la clofolla està del tot buida.
Tot això -i molt més- ho podeu atribuir
a la cabra de banyes tortuoses,
perquè és ella qui reparteix els musclos,
perquè és ella qui barreja la cassola.

Comentaris

  • Jo nonés hi vaig veure, i[Ofensiu]
    OhCapità | 18-05-2005

    menjar musclos. Com sempre tinc problemes amb les cabres, mmm, eren musclos el què em va posar el cambrer-cabra? Hi portava algun tipus d'al·lucinògen la salsa marinera? Mmm, m'extranya que Shu Hua parlés dels pim-pam i els 8, o dobles zeros, mmm, hi pensaré altre cop en tot.

    Un plaer Gerard!

    OhCapità.

  • bon dinar, aquell[Ofensiu]
    Shu Hua | 26-04-2005

    a la nostra taula -la dels mitjans- vam parlar dels pim-pam i dels 8 i coses així.

  • mmm...[Ofensiu]
    AnNna | 18-04-2005

    quina súper parra que et va sortir, no? si estàvem tots bojos en aquell dinar... ai... però que bons estaven els musclos, eeh!
    apa dew noi!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

43414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)