Cercador


Llista categories

De cabres i musclos (breu poema filosòfic)

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

El destí pot ser una cabra amb banyes,
i l'amor dos musclos en una sola closca.
A voltes, però, el vapor no els pot obrir,
o bé la clofolla està del tot buida.
Tot això -i molt més- ho podeu atribuir
a la cabra de banyes tortuoses,
perquè és ella qui reparteix els musclos,
perquè és ella qui barreja la cassola.

Comentaris

Afegir comentari
  • Jo nonés hi vaig veure, i[Ofensiu]
    OhCapità | 18-05-2005

    menjar musclos. Com sempre tinc problemes amb les cabres, mmm, eren musclos el què em va posar el cambrer-cabra? Hi portava algun tipus d'al·lucinògen la salsa marinera? Mmm, m'extranya que Shu Hua parlés dels pim-pam i els 8, o dobles zeros, mmm, hi pensaré altre cop en tot.

    Un plaer Gerard!

    OhCapità.

  • bon dinar, aquell[Ofensiu]
    Shu Hua | 26-04-2005

    a la nostra taula -la dels mitjans- vam parlar dels pim-pam i dels 8 i coses així.

  • mmm...[Ofensiu]
    AnNna | 18-04-2005

    quina súper parra que et va sortir, no? si estàvem tots bojos en aquell dinar... ai... però que bons estaven els musclos, eeh!
    apa dew noi!!!!

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >