30, 40, l’ametlla “amarganta”

      Quan les parpelles cobreixen els teus ulls verds, encara t’assembles més al teu pare. Reposes amb la placidesa que atorga aconseguir viure acomplint els somnis d’infant. Al compàs del vaivé de la respiració, em bressoles la mà, que descansa sobre el teu pit, mentre et contemplo. Temo que, quan em vegis, ens penedim de la nit que hem passat junts, malgrat cap dels dos tinguem a qui haver de passar comptes. Tan sols hem saldat un assumpte pendent.

      Quan ens vam trobar ahir, venia de sopar amb unes amigues. Havíem rigut molt explicant-nos anècdotes. Un parell van proposar anar a ballar i m’hi vaig apuntar sense dubtar-ho. Cal aprofitar que els nens estan passant el cap de setmana amb el seu pare. En entrar i veure’t a la barra, vaig sentir que aquella situació ja l’havia viscuda i no era fruit de la imaginació. Em vas reconèixer i em va alegrar. A una dona li afalaga pensar que es conserva igual que fa vint anys. T’adreçares a mi amb la mateixa franquesa que em tenies de petit. I mentre em deies que t’acabava de deixar la parella i ploraves, em va venir la imatge del dia que m’explicaves que els teus pares s’havien separat, tot sanglotant. És capriciós el funcionament de la memòria: conservo molts detalls del meu primer any de mestra i, en canvi, n’oblido molts de l’actual. Potser tu ni ho recordes. Participàvem a una Cantada de cançons tradicionals catalanes a la plaça de l’ajuntament de L’Hospitalet. I mentre actuaven els nens d’una altra escola, et vas apropar a parlar-me. Jo et vaig consolar com vaig poder, simulant sorpresa per la notícia. Més aviat, però, era quelcom que esperava.

      Suposo que el teu pare no t’haurà explicat que ell i jo havíem tingut una cita abans d’aquella sortida. Encara no entenc com la vaig acceptar. Em sentia atreta cap a ell; com tu, era un home atractiu i intel·ligent. Després de sopar plegats, vam anar a prendre una copa i ballar a la mateixa sala on ens hem trobat tu i jo avui. Em va confessar que la relació amb la teva mare no anava bé. I també em va revelar un petit secret teu: deia que estaves enamorat de mi, de la teva senyoreta. Mirant-me amb els seus ulls marrons, em va deixar clar que et comprenia perfectament perquè em considerava una jove encantadora. No cal que t’expliqui quines intencions tenia, tot i que assegurava que respectaria el que jo decidís. I va ser cert. No sé si per por, per ètica professional, per respecte a la teva família, pel què diran, per... La veritat és que li vaig demanar que m’acompanyés a casa dels meus pares i la nit va acabar aquí.

      I mentre et contemplo, et parlo francament amb la tranquil·litat que dóna saber que no t’escolten. Que diferent es viuen les coses quan un té vint anys, quan en té trenta, quaranta...