30, 40, l’ametlla “amarganta”

Un relat de: nuriagau
      Quan les parpelles cobreixen els teus ulls verds, encara t’assembles més al teu pare. Reposes amb la placidesa que atorga aconseguir viure acomplint els somnis d’infant. Al compàs del vaivé de la respiració, em bressoles la mà, que descansa sobre el teu pit, mentre et contemplo. Temo que, quan em vegis, ens penedim de la nit que hem passat junts, malgrat cap dels dos tinguem a qui haver de passar comptes. Tan sols hem saldat un assumpte pendent.

      Quan ens vam trobar ahir, venia de sopar amb unes amigues. Havíem rigut molt explicant-nos anècdotes. Un parell van proposar anar a ballar i m’hi vaig apuntar sense dubtar-ho. Cal aprofitar que els nens estan passant el cap de setmana amb el seu pare. En entrar i veure’t a la barra, vaig sentir que aquella situació ja l’havia viscuda i no era fruit de la imaginació. Em vas reconèixer i em va alegrar. A una dona li afalaga pensar que es conserva igual que fa vint anys. T’adreçares a mi amb la mateixa franquesa que em tenies de petit. I mentre em deies que t’acabava de deixar la parella i ploraves, em va venir la imatge del dia que m’explicaves que els teus pares s’havien separat, tot sanglotant. És capriciós el funcionament de la memòria: conservo molts detalls del meu primer any de mestra i, en canvi, n’oblido molts de l’actual. Potser tu ni ho recordes. Participàvem a una Cantada de cançons tradicionals catalanes a la plaça de l’ajuntament de L’Hospitalet. I mentre actuaven els nens d’una altra escola, et vas apropar a parlar-me. Jo et vaig consolar com vaig poder, simulant sorpresa per la notícia. Més aviat, però, era quelcom que esperava.

      Suposo que el teu pare no t’haurà explicat que ell i jo havíem tingut una cita abans d’aquella sortida. Encara no entenc com la vaig acceptar. Em sentia atreta cap a ell; com tu, era un home atractiu i intel·ligent. Després de sopar plegats, vam anar a prendre una copa i ballar a la mateixa sala on ens hem trobat tu i jo avui. Em va confessar que la relació amb la teva mare no anava bé. I també em va revelar un petit secret teu: deia que estaves enamorat de mi, de la teva senyoreta. Mirant-me amb els seus ulls marrons, em va deixar clar que et comprenia perfectament perquè em considerava una jove encantadora. No cal que t’expliqui quines intencions tenia, tot i que assegurava que respectaria el que jo decidís. I va ser cert. No sé si per por, per ètica professional, per respecte a la teva família, pel què diran, per... La veritat és que li vaig demanar que m’acompanyés a casa dels meus pares i la nit va acabar aquí.

      I mentre et contemplo, et parlo francament amb la tranquil·litat que dóna saber que no t’escolten. Que diferent es viuen les coses quan un té vint anys, quan en té trenta, quaranta...

Comentaris

  • L'alumne enamorat de la senyo[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-06-2011 | Valoració: 10

    No sé com t'ho fas, però relates amb gran facilitat situacions que, de vegades resulten espinoses. De totes maneres, l'enamorament dels alumnes pels professors/es és un fet bastant comú, especialment l'amor platònic, encara que es pugui donar també l'atracció sexual.
    En aquest cas ens presentes un jove que veu realitzat un somni d'infantesa i una profe que potser volca en el fill l'atracció que sent pel pare. És més o menys així?
    Escrius molt bé, bonica, i tens una gran capacitat per a presentar situacions en les que les relacions entre sexes són el tema principal.

  • les voltes de la vida[Ofensiu]
    Englantina | 04-06-2011

    He llegit aquest relat tres cops. Ho acabo de fer dues vegades seguides. M'ha semblat tan real, que he pensat que algun detall se t'hauria escapat, que alguna cosa grinyolaria, però no.
    La veritat és que, pel títol del repte (Vivències), seria temptador preguntar a la autora si alguna cosa de la història és real, però no ho faré (només faltaria). Només t'he de dir que, si ho fos, la podria comprendre perfectament.
    La vida dona moltes voltes, i allò que ens sembla inabastable quan som unes criatures, de cop es fa realitat. És com allò de "ves amb compte amb allò que desitges, no sigui que el teu somni es compleixi"....
    Pel noi del relat, aquest somni és compleix, quan molt possiblement havia oblidat el seu sentiment d'infantesa. Tal i com has descrit la trobada, l'argument s'aguanta amb fermesa, i el ball de l'acció entre el passat i el present es fa àgil, i s'entèn perfectament.
    Em queda pensar en si ella va tenir alguna cosa a veure amb la separació dels seus pares, però entenc que no.
    Sigui com sigui, et felicito, com no podia ser d'una altra manera, per la teva deliciosa narrativa.

  • Per atots els que m'heu dit que no coneixíeu la cançó[Ofensiu]
    nuriagau | 04-06-2011

  • El pedaç del veredicte (o no)...[Ofensiu]
    deòmises | 01-06-2011

    que correspon al teu relat, Núria!:

    Un dels relats que més m'ha agradat és el de la nuriagau. I també és culpable que aquest veredicte s'hagi allargat. Un relat calmat i pausat en què un monòleg interior (que gairebé podem dir que és pronunciat en veu alta) relata una confessió al fill del pare encapritxat de la mestra més jove que ell en un flaixbac que no es nota on comença i on acaba de tan suau que és aquest traspàs temporal. I, a més, m'ha servit per saber que el títol TAMBÉ fa referència a una cançó (encara que, a hores d'ara, no l'he escoltada...)

    Com ja he dit en d'altres ocasions, la prosa de la Núria madura en cada relat. Aquesta és la part més destacable, que en un relat tan breu es puguin concentrar tants sentiments, un canvi en el pensament de la protagonista però, també, un canvi en aquests anys de diferència entre el present i el passat. I sí, s'aconsegueix fer dubtar a la persona que el llegeix. Però preguntar si és vivència o no no és massa correcte...



    d.