STALINTERRA 2

Un relat de: Bonhomia
STALINTERRA 2

És ben exrany. El meu rellotge no funciona. De fet tot, però tot, és extrany, és clar. La gent, fa només un segle, parlava del paradís, en religions fins i tot completament diferents. Doncs... això sembla un canvi a un nou món, temible, però on crec que el que hauré de fer és resistir.

El rellotge més conegut del centre de Sabadell, que és on sóc, és apagat, i vés a saber per què. Vaig deixant passar una mica d'estona i no m'acostumo al meu cos d'acer. Els demés crec que tampoc, doncs ningú emet cap so cap a ningú, tot i que trobo una mica consolador que ningú vulgui fer mal a ningú arrel del sobtat canvi. Noto que el campanar no sona, duc molta estona aquí,, em refereixo al campanar de l'Església de Sant Fèlix, situada al costat del rellotge apagat, i de sobte imagino que això deu ésser una funció que ens treu de la quarta dimensió, no sé per què, i m'esgarrifa.

Abans ens observàvem. Sí, seguim fent-ho, i m'adono espantat dels ulls que tinc! ...

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514802 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.