Sota la màscara

Un relat de: copernic

Fa un temps se'ls podia veure per tot arreu: A les parades d'autobús i en el metro, en els cartells publicitaris i a les revistes. Actualment surten a la televisió que és la mare de tots els mitjans. Són els pilots motociclistes d'una celebèrrima marca de telefonia. Cada cap de setmana aposten la seva pell en els circuits de tot el món. Muntats sobre la munió de cavalls de les seves màquines posen l'asfalt a punt d'ignició i torturen l'oïda posant a prova la resistència del tímpan mentre tracen les corbes amb el cos a pocs centímetres de la pista sentint l'alè dels seus rivals a l'esquena. Aquests reis de la velocitat, en aquells dies en que la resta de mortals gaudim del temps lliure i ens permetem una pausa en mig del brogit diari, s'engresquen en una boja cursa suïcida en la que les distàncies queden reduïdes a la mínima expressió i en la que a cada revolt veuen la cara de la desnarigada. Només cal veure'ls en la graella de sortida: Amb la seva granota de cuiro del color de cada marca, les mans enfundades en uns guants gruixuts dissenyats per aguantar hora i mitja de moviment continu, botes resistents, proteccions als genolls per absorbir el fregadís de l'asfalt i el casc integral, vertader àngel de la guarda del pilot encara que no pugui evitar a vegades cops a l'esquena malauradament traumàtics. Semblen astronautes vinguts d'altres móns aterrant momentàniament en el planeta velocitat; i al seu costat evitant-los el sol implacable amb un paraigües multicolor unes noies somrient ensenyant unes dents Colgate i uns llavis Margaret Astor, éssers eteris fets de la mateixa substància que els somnis posant un contrapunt amable a la indefugible tensió dels preparatius de la sortida.
Aquests asos dels circuits fan la promoció de la marca a cara descoberta. N'hi ha algun que sembla una mica veterà. Els altres, però són adolescents o al menys en fan cara, una cara imberbe, amb quatre pèls mal comptats que no poden dissimular per més que tot el grup adopti per la fotografia o l'escena un posat altiu i reptador. No poden amagar en cap moment que fa ben pocs anys encara eren nens. Costa d'imaginar aquests púbers equipats amb tot l'atuell passant per la recta de tribuna a 300 per hora o avançant a un rival en una maniobra impossible amb el cos a un pam de terra. Quan es treuen el casc això és el que hi ha: Un aprenent d'home al que costaria menys d'imaginar-nos un diumenge a la tarda en una discoteca amb un vas llarg a la mà intentant lligar-se a unes noies enriallades, fans d'Operación Triunfo. Així ens passa de vegades a tots. Intentem amagar-nos de nosaltres mateixos posant al davant una màscara, un casc, unes ulleres de sol, pantalles per no mostrar-nos febles als demés. L'amarga experiència ens ha donat a bastament la certesa absoluta i comprovable en moltes ocasions que el món és una selva, espessa i perillosa ple de serps verinoses silencioses, ocultes en mig de l'espessor disposades a llançar-se al nostre coll i clavar-nos la mossegada letal. Avancem per la vida posant al davant salvapantalles, a vegades físics i a vegades de personalitat. Ens mostrem agres per evitar que un excés d'afabilitat ens deixi vulnerables a la burla, al menyspreu, a la indiferència. Ens presentem excessivament segurs de nosaltres mateixos per ocultar la nostra inseguretat. Com els pilots que es juguen la vida a cada moment amaguem el nostre jo veritable darrere d'un casc, una visera o uns guants, de manera que els espectadors no sàpiguen mai si aquell que arriba el primer a la meta aixecant fatxenda les rodes del davant és un adolescent o un home fet i dret.

Comentaris

  • M'ha agradat [Ofensiu]
    peres | 26-08-2006 | Valoració: 10

    força el teu relat perquè jo fa temps en vaig escriure un de superditiràmbic (i molt i molt llarg, inacabable, ara l'hauria fet diferent) sobre un d'aquests pilots de motos i no vaig tocar aquest tema que tu toques, que em sembla molt i molt interessant: l'entitat real dels personatges, el que s'amaga rere el casc i la granota, l'adolescència i la maduresa.

    Et felicito pel relat, doncs.

  • Bon títol[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2006

    ... que intriga a qualsevol! Què amaga una careta, què dissimula o què declara qualsevol disfressa? En aquest cas, el teu relat enfronta les aparences amb la realitat, les idees associades a un estereotip amb la immaduresa provable d'una edat real, la velocitat al moment estàtic... ben trobat!

    M'ha agradat especialment la imatge: "Semblen astronautes vinguts d'altres móns aterrant momentàniament en el planeta velocitat" i la de les noies "ensenyant unes dents Colgate i uns llavis Margaret Astor, éssers eteris fets de la mateixa substància que els somnis" reduïdes totes elles a ésser només un somriure decoratiu i amable per recrear un moment la vista cansada de ràfegues borroses i masculinitat inqüestionable.

    Estic contenta d'haver-te descobert, tornaré a llegir-te.

    Si m'ho permets, t'envio una abraçada de bon dia!
    Una quimera

    I una darrera qüestió sobre l'últim contrast que planteges: fóra possible que sigui, al mateix temps, un adolescent i un home fet i dret?


l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...