Sota el Cel

Quan hem pregunten quin va ser el moment més bonic de la meva vida, recordo les teves primeres paraules... la teva primera rialla... la teva primera mirada... Diuen que un mor quan descobreix que ha viscut tot el que havia de viure... jo crec que mor quan descobreix la raó per la qual ho va viure tot... aquesta raó ets tu.

Començo a escoltar la disminució del meu batec... el meu cor hem diu que és l'hora de tancar el teló... saps... després de tantes funcions... hem dono conte que el millor reconeixement és el fet de que m'hagis considerat el teu germà...

Es l'hora de marxar estrella... no et posis trista... si alguna vegada hem trobes a faltar... només has de mirar el cel... i tancar els ulls... quan els obris... descubrirás que mai et deixaré sola...

Carta del pacient 085
Hospital Central
Mort per intoxicació