Sortir a córrer.

Ahir vaig sortir a córrer una bona estona per les pistes forestals que comencen on s’acaben els carrers de la meva ciurtat, en realitat són camins per on transiten els tractors que s’adrecen al tros i grupets de caminaires de dissabtes i diumenges al matí.
Córrer o caminar en aquesta época de l’any és una delicia, els ametllers estan curulls de floretes blanques i els camps i creix un incipient blat, són grans catifes de gespa d’una verdor lluent.
A una vora del camí de carro, a l’esquerra, hi ha un enorme ametller, d’una blancor exultant. Quan faig aquest esport segueixo sempre el mateix itinerari per tal de trobar-me amb aquest magnífic arbre. El tinc per un amic i penso que em coneix. Conforme em vaig apropant el saludo mentalmente, bon dia, com estàs? I a l’allunyar-me, per acomiadar-me, li agraeixo per haver-me obsequiat la seva belleça.
Molt sovint se’m creua algun conillet, fugint de mi, fins i tot he observat un esquirol que se sent descobert i s’enfila a corre cuita pel tronc d’un pí.
Un dia , era l’estiu, em vaig topar amb una serp amb el cap alçat i encarat vers a mi, aquesta vegada vaig ser jo qui es va espantar i vaig accelerar com un espiritat, no fos cas.
També el camí de carro creua un camp de ginesta i després un camp d’ordi invadit per una infinitat de roselles –pobre pagès-, he tingut que aturar-me ja què estava extasiat, emocionat amb la combinació del colors groc i vermell, que asoleixen el més alt nivell d’excelència visual.
Altra vegada, per davant d’una masia, vaig veure a una bona dona, o dona força bona, en calces i sostenidors que estenia la roba mullada a una corda lligada entre dos arbres. Va ser un bon regal per a la meva vista.
I si som dos dos o més homes que correm junts, aleshores aprofitem per explicar-nos secrets de dones, degut a què les nostres respectives parelles no ens poden sentir.
Bé, ja us he exposat un reguitzell de les sensacions i esperiències viscudes quan me’n vaig a estirar les cames. A veure si també us engresqueu a sortit més per la natura o, si més no, per les vostres zones rurals.