Sone IX (Tenc els records en verd, en blanc i blau...)

Retalls de llum de la teva ànima il·luminada, història d'un home que escriu mots per a la bellesa intocable de tots els temps.
I per a l'eufòria del qui hauran de llegir-los.

!!!!!!!

Els records, tenen colors, tenen imatges, i és sovint en apareixer un determinat color davant del nostres ulls, que la imatge ens retorna i se'ns fa present. És bonica la forma de descriure aquest fet, per part teva. Si, molt bonica.
Josefina

Es emocionant sentir-me a jo mateix recitar aquests versos. Sembla que he viscut aquest moment, aquestes sensacions, aquestes imatges ...

i d'olor a mar

M'han encantat els darrers versos

L'illa que estim em va deixar, gravats,
retalls de llum d'una claror d'eufòria.

Els nostres origens ens marquen per sempre...encara de vegades ens punxen el cor amb l'enyor.

Preciós poema que acompanyat amb la fotografia ens omple els sentits de plaer.

Una abraçada de la MarBlava!

És tan bell el poema com les paraules que uses per crear els versos. Una dolcesa

Sense trampa ni cartró, un sonet brillant i honest, dels que demanen ser recitats en veu alta assaborint tots els versos d'un en un, que és el que acabo de fer. Et felicito.

Una abraçada,

Joan

la percepció que sovint tenim de moments passats i dels colors, les tonalitats, els aromes... sobre tot quan els records formen part de l'infantesa. Quan et llegia, m'has obert una porta que m'ha permés traslladar-me en el temps i gaudir d'aquestes sensacions que també guardo a la memòria. Gràcies.
Una abraçada

Meravellós Jaume com sempre, meravellós el to i meravellosa la forma en que embolcalles colors, aromes i records, aquesta terra que et lliga i t'acarona, aquesta terra teva que t'estima com mare coratge, i la precissió amb la l'estimes tú, com fill amatent.

Esdevenir un escapçall d'història amb records de colors contrastats i lluminosos, amb la memòria i el pensament capaços de sobrevolar l'ara i l'aquí per anar d'un costat a l'altre i recordar, i assaborir, i reviure i contemplar de nou paisatges estimats... no sembla un mal destí després de llegir els teus versos.

Has creat un poema que destil·la admiració i estima envers la terra!

T'envio una abraçada plena igualment d'afecte,
Unaquimera

molt sentides i molt explícites. Quina riquesa...

"El pensament m'és au
que aixeca el vol per sobre el roquissar,
i els ulls, cansats, es deixen remolcar
cap a l'ahir. Em sobrevé una allau..."

no tan sols pel fet de ser esmentats sinó pel ritme de la lletra del poema i la bellesa de les imatges. Records, impressions, colors, el vol de l'au... la terra estimada.
Bellíssim poema, amic Jaume.
Felicitats

Com es poden crear imatges tan belles amb paraules tan senzilles!

Aquest Sonet teu regalima Mediterrània pels quatre cantons. Els colors, les olors, el paisatge... Tot es junta en aquests versos teus, que tenen la màgia de fer-nos rememorar aquesta Mar Nostra, i les teues illes que, a qui no les conega, li ho recomane...
Una abraçada!
Salut i força!
I endavant amb la tasca!

FRANCESC

...que ens porta a terres illenques, amarat de mar, de llum i de colors... amb blanc immaculat i blau que fa nosa, de tan intens. Un sonet, xicon, farcit d'essències mediterrànies; de llums tangibles de vida nova, renovada.
Salut, xicon! I rebolica, com dic sempre!
PS.- Fa poc he estat per Mallorca: ciutat, Montuïri, Sant Joan... Dos dies, només! Llàstima!

Eufòria, em dones a mi, Jaume. Admirat de la bellesa del sonet. Sóc feliç com una bandereta de festa.
Quines evocacions tan boniques escampen les teus paraules.
Malgrat el punt de tristor que aixequen, com un mirar enrere, com un fer arqueig... el pòsit de mar, de terra, de mediterrània, és tan generós, és tan bell...

Recuperem la terra, la mar, els colors, la llum, l'essència mediterrània, no comportem que ens ho arravaten!

Salut, poeta!

felicitats