Somriu

Amb SOMRIU expresses un sentiment certament càlid i profund, així com també imagino que és la teva manera de ser.

No és fàcil escriure un tema amb aquesta sensibilitat que demostres sinó fos que no has de pensar-te les paraules, et surten soles...

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat QUAN NO CALEN LES PARAULES.
Malauradament és totalment biogràfic. Va ser com ho vaig viure.

Ja ens anirem coneixent a mida d'anar llegint les nostres petites narratives.

Una abraçada.

Gemma

Ara que la SS està estalviant els medicaments i només recepta genèrics, crec que és bo tornar a les coses tradicionals i que no costen diners: els somriures curen, si més no les ànimes tristes i cansades.

Has escrit un bon poema, magalo: m'ha agradat i m'ha fet somriure tot llegint:

Si somrius atraus somriures
com qui intercanvia un regal.
Somriu encara que sentis
que tens baixa la moral.

Gràcies Magalo. Una abraçada i un somriure,

Materile

Per una d’aquelles casualitats típiques d’aquesta pàgina, he vingut a parar fins a la teva pàgina d’autora... i tan sols amb veure el títol de la teva darrera publicació, ja m’ha nascut el somriure!
Ja veus, si sóc obedient... ;-)

La veritat és que sempre he estat una defensora del somriure ( si mires la meva biografia, veuràs que li dedico més d’una referència ), així que he quedat encantada en llegir les teves paraules i l’actitud que denoten.

Tornaré a passar per aquí per conèixer-te una mica millor, però de moment t’envio una abraçada per celebrar la descoberta,
Unaquimera

Sensacional amb "S" de Somriure.
M'agrada tot, i destaco:
"Somriu, que estàs molt més guapo,
i encara que no t’ho sembli
aquesta vida s’ho val."
S'ho val i tant !!!!
Trobar gent amb un somriure anima i invita.

has fet un cant a l'alegria, massa sovint se'ns oblida somriure, tan poc que costa i tant que significa...

gràcies per comentar-me...
una abraçada
joan

Que fa pensar en el que no sempre fem: somriure que ven poc costa.
Molt bonic.
Salutacions
Josep