Sols

Un relat de: Bonhomia

Cremo les bales que dispararé
i les converteixo en fletxes d'odi,
perque traspassin cada cos
i tot el planeta es dolgui.

Confecciono l'arma més mortífera
per anular les consciències,
per acabar amb tot
d'aquesta manera.

Sóc al món dels dimonis,
on les flames cramen tots els peus
i la gent es converteixen en zombis.

Sóc a l'altra dimensió,
esperant un nou sol,
esperant una nova lluna,
que ho il.luminin tot
i que tot ragi de la teva ombra
que observes amb desgrat
perque no et sents persona.

Ara brilla tot molt més,
el que existia ja no respira.
Per fi som a la porta del paradís,
havent esmenat les accions de déus i diables,
d'esperits i d'ànimes,
perque tot això sigui nostre.

Comentaris

  • El trobo...[Ofensiu]
    N | 16-09-2006 | Valoració: 10

    fosc...calent...angustiador...
    I alhora un dels teus millors!!!
    Un petó!!!

  • Infiltrat[Ofensiu]
    Melcior | 14-09-2006

    Els diables son al infern, es pot saber que hi fas
    al purgatori?

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.