Cercador
Solitud desmesurada
Un relat de: Bonhomia- Compartir:
Em bressolo a mi mateix,
sota la tenebra de la nit;
queixosa i pàl.lida,
ella tota estimulant sense rostre.
Perdut un fi,
perduda la fi,
sóc al bosc solitari
de les ombres seques
d'un bosc cremat.
Malediccions subterrànies
m'esperen
a cada tombant;
tombants indecisos,
talment com jo:
sol puc estar,
i sol he estat.
sota la tenebra de la nit;
queixosa i pàl.lida,
ella tota estimulant sense rostre.
Perdut un fi,
perduda la fi,
sóc al bosc solitari
de les ombres seques
d'un bosc cremat.
Malediccions subterrànies
m'esperen
a cada tombant;
tombants indecisos,
talment com jo:
sol puc estar,
i sol he estat.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515516 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA