sol

Un relat de: instants

Entre un mar de dubtes caducs,
empessos per l'arrogància de la qüotidionitat.
Somric.
És divertit tornar,
després d'un llarg cami sense incerteses.

Tornar al meu lloc,
al meu raconet, hinòspit.

Les teves coses encara hi són.

Et vaig dir adéu.
No et jutjo, només esperava que fossis més forta.
Et respecto i t'estimo.
Ets així.

Ara, aqui no em cal res,
ni el teu somriure desdibuixat per qui no vol escoltar els seus somnis.
Ara, aqui sóc jo i no em veus.
Ara, aqui sóm extranys dins un sobre de sucre.
Empessos per les circumstàncies,
decisions subtils però intenses.

Et desitjo el millor, perquè potser,
algún dia descobriràs, entre cristalls encesos,
que ets un solet que no pot parar de brillar.

Saps, t'estimo... car no t'ho creguis i
l'odi s'extengui pel teu cos com una flama
sense aire per créixer.

Potser algun dia, molt llunyà,
sàpigues entendre'm,
potser algun dia molt llunyà,
descobriràs que per ser feliç
no valen les mentides ni el no mirar enrere.

Potser algun dia et podré abraçar.


Comentaris

  • revolucio | 08-09-2005

    Molt maco!! t'he estat llegint i mira m'he decidit per comentar-te aquest m'agradat molt, potser pq jo podria ser aquesta noia... :S

  • preciós[Ofensiu]
    quetzcoatl | 22-08-2005 | Valoració: 10

    Una reflexió pacífica i tendresa, des d'una Pau transparent que embolcalla les teves paraules.

    Tan de bo tothom pogués prendre's així les ruptures...

    El poema és preciós, felicitats!

    m

  • prooooooo[Ofensiu]
    instants | 09-08-2005

    No tinc cap intenció de tornar amb ella. l'estimo i prou.

  • k dur[Ofensiu]
    somni | 09-08-2005

    Moltes gracies pel teu comentari. L'amor es tant d'ur, i mes un amor no correspost que estimis amb tot el teu cor i no sigui reciproc, de totes maneres encara que tot s'hagi acabat i tornis a la cotidania, sempre quedan els records, lo millor de tot es el fet de desitjar a aquella persona tot lo millor, pasi el que passi, aixo demostra que estimes, i al final del tot tens lesperança de tornar amb ella pq esperes abraçarla dius. Anims wapixim a mi em passa algu semblant i be penso k les males epoques no duraran sempre no? Un petonet.

  • molt generós[Ofensiu]
    estrangera | 06-08-2005 | Valoració: 9

    Molt sincer, molt generós. És bonic saber diu adéu sense agrors, sense rencúnies. S'ha de ser bondadós i noble, i comprensiu per veure marxar al ser que estimes desitjant-li que sigui feliç.
    Tu també ho seràs de feliç. Ja ho deus saber. Si estimes, de debò, seràs estimat, de debò ,també. Cal esperar i tenir paciència. Sort sol!

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.