Sóc assertiu, assevero, estrafaig i nego (el més important ja està dit)

Assertiu, malgrat tot.
Malgrat l’estrès i les presses per ser tothora arreu,
Cal no oblidar-se de la nostra amiga: l’assertivitat.

Fer assercions en favor d’una millor entesa,
i ser afirmatiu en favor d’un optimisme caut i circumspecte,
i negar-se a permetre la submissió de les ànimes lliures,
i ser assertiu, malgrat tot.

Assevero, tot i així.
Tot i així, assevero amb impúdica autoritat
que no hem nascut perfectes.

Ser perfecte en un món que no ho és,
és creure en el món de les fades, enmig d’un infern de crisi,
que menysté qui no té res i premia a qui té més,
asseverant les diferències, tot i així.

Estrafaig, no obstant.
No obstant, estrafaig tot l’imaginari que no m’és favorable
per por a ser rebutjat.

Ser rebutjat en un context d’estigma i discriminació
no és, per a mi, una manera de lligar caps quan no s’entenen els problemes,
sinó una astuta manera de deslligar-se de la crua realitat,
estrafent la imaginació, no obstant.

Nego, tanmateix.
Tanmateix, nego que el patiment tingui només un origen,
i que els bons són bons perquè sí; i els dolents són dolents perquè ho han sigut sempre.

Reduir la vida a la dicotomia de bons i dolents no porta enlloc.
És sabut per tota la gent que cal esforçar-se en ser explícit i ampli de mires,
i això porta, implícit, molta diversitat i disparitat d’opinions,
negant qualsevol aparença, tanmateix.

El més important ja està dit.
Siguem com siguem, siguem més en tots els sentits,
i donem-nos a la vida, com la vida ens és donada.

Amb malalties mentals o sense:
Sigueu assertius i severs quan les circumstàncies ho requereixin.
Estrafeu-vos i negueu-vos, quan us vulguin coartar les llibertats.

No perdeu mai la il•lusió per millorar en tot moment,
i feu-vos partícips de la vostra recuperació,
així com el vostre entorn procura el millor lloc per vosaltres en tot l’univers.