Sobreviure al preu que ens diguin

Em Joan anava cada dia a arreglar cotxes al taller, encara era necessari i cobrava ben alt per això, la Maria anava a cobrar a la caixa del Capbrabo, ni sabia que era un intermediari, ni que els pagesos cobraven poc per culpa dels supermercats hi anava i prou, la Sandra anava cada dia al laboratori a injectar químics als ratolins, pensava que era la única manera de progressar en la medicina humana, per sort molta gent de la medicina ja no ho pensa. La Carla anava cada dia a donar classes a l'escola, bé ara que s'havia acabat preparava el nou curs. L'Antoni cuidava animals, bé, els donava productes químics, i sovint ho matava tot allò dolent i allò bo. La Susanna escrivia en un diari sobre diversos temes d'actualitat: els bancs, la política, les festes locals, però no tenia ni idea de què hi passava a la seva escala, ni li interessava el menys mínim. Tots i totes marxarien de vacances a l'agost i tornarien amb poques ganes però amb el convenciment que cap altra vida és possible.

Mestrestant, la Claudia se'ls mirava a tots, no entenia res, només sabia que ho feien per a sobreviure al preu que fos.