Singularitat

En astrofísica s'anomena singularitat a un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites. Aquestes quantitats inclouen la curvatura de l'espaitemps o la densitat de la matèria. Una singularitat famosa és la que va precedir el big-bang i una altra la que hi ha a l'interior dels forats negres. Jo tampoc he entès res però m'ha vingut al cap la paraula en el moment en que s'ha acabat el soporífer serial de la sentència de l'Estatut. Com deia encertadament, i posant el dit a la llaga, l'editorial del Diari de Girona del dia després, el que interessa saber ara, un cop l'espasa de Damocles ha caigut sobre els innocents que confiaven en salvar els mobles, és si els nostres polítics han pensat en un pla B, que tothom, amb posat escèptic, ja sospitava que seria el que finalment s'hauria d'aplicar.

Penso en singularitat quan veig el gerro d'aigua freda que ha caigut sobre els del PSC, confiats en que la sentència s'allargaria una mica més, obligats a fer equilibris continus entre Catalunya i el P.S.O.E. Busquen alternatives a l'onada independentista que amenaça amb arrossegar-los i que no saben com gestionar. S'agafen com a un clau roent a un Estatut retallat, estripat i mutilat en el que ningú creu. Se senten incòmodes amb el lema de la manifestació i prefereixen sortir a la segona fila amb una senyera a les mans simbolitzant una unitat inexistent. Intenten ressuscitar el cadàver quan tothom se n'aparta perquè fa molt temps que és mort i la ferum és insuportable. Cerquen tota mena de tripijocs per trobar una singularitat en l'espaitemps que els retorni el text tal com era abans de passar pel Constitucional: patètic.

Singular és també la situació jurídica que se'n deriva. Què s'ha de fer ara? Anul·lar les lleis que desenvolupen l'Estatut i que s'han aprovat en tot aquest temps? Aplicar una vegada més la tisora després del pacte Mas - Zapatero, el ribot de Guerra i la rematada final del Congrés i del Senat? I això no es podria considerar una reforma estatutària i com a tal, donada la seva importància, haver de ser referendada en plebiscit? La sentència de l'Estatut ha deixat de ser una amenaça per convertir-se en una realitat, un malson per als nostres polítics, una decisió després de quatre anys d'alternatives entre el que era dolent i el que era pitjor, que ha posat i sobre tot posarà a cada un en el seu lloc.