Si tu em deixes el morter...

Un relat de: rnbonet

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Si tu em deixes el morter, jo et faré préstec de la maça
(UN VALENCIÀ A LA DIAGONAL)

-Què fas?
-Jo? No res! Et devore mica a mica...
-I... quin gust faig?
-Dona; ben bé no ho sé...Com de clòtxina fresca... O com de gamba a mig pelar...
Això és el que vaig contestar. De debò, era com si la veiés per primera vegada. Malgrat això, vaig memoritzar la corba de la seua gola, les parpelles llargues, el coverol d'entre les cames, la flaire lleugera a espígol, que el sabó havia deixat a la seua pell; un incipient olor a ginebra... Les paraules dites em van eixir de la boca abans de meditar-les. Ella, però, no es sentí al·ludida. I és més, em preguntà:
-És que estàs excitat?
Jo no m'esperava tant, ni tan de pressa. No faig cara de bon any; i sempre no vaig fet un figurí, però... Mireu, la meua fogositat es va imposar, a despit del seny. I li vaig respondre:
-Sí.
Mentrestant, pensava: "Jo no sóc un novici. Ni ella una monja. Deixem-nos de romanços i anem al gra!"
-També ho estic jo -em contestà, sense moure's. -Tota humida, saps?
No sabia ben bé si era compadiment o ganes. En pensar en el seu trau, humit i tendre, la xafogor va ser més pronunciada, l'escalf més ferm, la inflamació més aguda.
I em vaig apropar a ella, mirant el programa de televisió de l'aparell del bar, sense escoltar res. Va alçar els llavis, amb una incitació perfecta; li vaig besar els ulls: les parpelles tremolaren. De cop i volta, em va posar la mà a la cuixa. "Això va bé", vaig pensar. En besar-la a la boca, vaig trobar tot un món de missatges ocults. Mentre, mirava el començament de la sina, una vall immensa, pujant i baixant, sota el vestit verd fulla d'oliva.
Mans, dels dos, a un costat i l'altre...
Un cambrer ens va sorprendre:
Escolten! Això... no ho podrien fer al llit?
-Anem?-va demanar.
No feia falta. Al meu cervell acudien imatges de la seua fenedura poblada. Semblava que el coverol estava ben preparat.
-Anem! Tinc casa molt a prop.
Com en somnis, vam jaure un al costat de l'altre sobre la vànua d'un roig esclatant. Vaig buscar els seus pits, allò que més m'atreia. Em va apartar les mans.
-No, sense festes! De colp! Només el teu roleu esmussat i la meua badadura. Ni besos, ni carícies, ni mans...! I amb roba!
Em vaig quedar sorprès. I vaig gosar demanar-li:
-Només un poc de tendresa... Si...
-Ho he dit ben clar! - exclamà, mentre s'obria de cames. -Només vull un semental que em cobresca! Sóc, simplement, una femella en zel!
Ni una moixina, ni un afalac..., estant jo com estava... La meua roentor i la seua flocadura feren la resta.
Ara ja no és temps de penediments. El meu dolor, ai! fou quasi insuportable. Mai li perdonaré la cicatriu que la cremallera va deixar al meu cilindre, per les presses.

Comentaris

  • Waala ![Ofensiu]
    Annalls | 14-08-2014 | Valoració: 10


    Normalment es al contrari, però aquest no és el primer relat a R.C, en llamp parla d'altres !!!

    Anna

  • Gràcies pel comentari. Ara l'explicació :[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-05-2009 | Valoració: 10

    Veuras una cosa es PREDICAR i l'altra PRACTICAR

    Hi ha qui fa en ambdos casos el mateix [ m'agradi o no ho trobo honest ]

    Hi també tenim els qui diuen unes coses , i fan tot el contrari.

    Això volia dir.

    Gràcies de nou.

  • Bonet, my name is Mr. Bonet[Ofensiu]
    llamp! | 27-04-2009 | Valoració: 10


    Com a la saga dels 007, en Bonet és en Bonet i punt!

    Bé, potser penses que m'agafo massa confiança, però des que entro al Fòrum, t'hi he vist sempre. En deomises em va dir una vegada que estaves jubilat, i he pensat: Quin home més constant! Amb quina alegria escriu! I a més, s'atreveix amb relats erotico-humorístics com aquest.

    El teu humor, les expressions que utilitzes, els mots que arribes a escriure tendeixen a diversificar-se molt i molt. De manera que moltes paraules teves i de l'argot dels pescadors, dels molls i gent del mar em resulten molt desconegudes. Estàs fet un caçador de paraules!

    Referent als dibuixets que busquen versets, que penges tot sovint, he de confessar que no tinc temps per a escriure cada dia un poema per a un dibuix, amb prou feines me'n surt un per setmana o dos màxim.

    Com que he vist que també parles de bolets i d'amics que són guardaboscos, et repto a fer un dibuix que t'inspiri la muntanya, el bosc o l'interior, per dir-ho així, i en aquest cas, jo voldria dedicar-li un poema. És un suggeriment, no tens pq fer-me cas, però ho trobo a faltar i és com si em faltés la motivació per versar els teus dibuixos (no t'ho prenguis malament).

    Et saluda un home feréstec i de muntanya.

    llamps!

    PS: Si em fas cas, m'avisaràs a ferreteru@hotmail.com ?

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • ups...[Ofensiu]
    Gemma34 | 25-12-2005 | Valoració: 10

    volia posar un 10 i s'ha colat un 7. I'm sorry!!

  • Gemma34 | 25-12-2005 | Valoració: 7

    rnbonet, em sembla que es el primer cop que et llegeixo. Ho tenia pendent de fa dies, i mira, avui ho he fet! i pel començament, ja que he anat a buscar el teu primer relat. Amb el qual et vas estrenar a RC. I he queda't de cacauet. Moltes felicitats!!!

    La lectura passa divinament, fins el final. Et seguiré llegint. Ja t'he posat en la llista de preferits. I això que encara no t'he llegit res més je je je... i no creguis, la meva llista és curta.

    Gemma34

  • Tot un senyor relat[Ofensiu]
    Ligeia | 07-12-2005 | Valoració: 9

    Un relat molt bo. I no només pel final, també per l'ambientació, el ritme de narració i el detall de que sigui ella qui refusa tot el que no sigui purament còpula.

  • llàstima de polvo![Ofensiu]
    Shu Hua | 24-03-2005 | Valoració: 9

    vull dir, que si el pobre cilindre es va quedar fet caldo per la cremallera... Un relat que m'ha agradat molt, perquè em sorprèn. Sembla un de tants i no, primer la dona que només vol un semental (segur que busca quedar-se prenyada) i´després el problema del pobre semental... qüotidià, fàcil i senzill.
    Ja no comento més avui, demà serà unaltre dia. Sort que no surt l'hora als comentaris, o em prendries per una gallina, pero és que jo, a quarts de dotze, ja no m'aguanto.
    fins demà
    Glòria

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 14-03-2005

    COMENT

    M'ha agradat el relat, però també vull destacar que m'ha agradat l'encapçalament, aquesta mena de frase feta o dita (o tal volta te l'has inventat !?). Penso que hi escau d'allò més bé.

    El ritme el trobo encertadíssim. La trobada entre els dos personatges va augmentant de nivell i d'escalfor al mateix temps que per al lector avança la lectura. Però... tot i ser un relat que podríem catalogar dins l'apartat d'erotisme (com bé has fet) perquè la temàtica que ens ocupa és eròtica, o sexual, o digues-li com prefereixis, crec que la narració no traspua aquest erotisme.

    Dit amb altres paraules: parla de sexe però no transmet sexualitat. Trobo que el lector no se sent cridat cap a aquest món on es mouen els dos personatges. El que no et sé dir és el motiu, la causa per la qual tinc aquesta sensació.

    M'he plantejat que podria ser el llenguatge, que com molt bé han apuntat en algun comentari que ja penja d'aquest relat, és una mica brusc.

    Particularment, també opino que aquesta brusquedat no és negativa. Més aviat és necessària per acompanyar la implicació que viuen l'home i la dona del relat. I a més, no crec que la brusquedat pugui ser un motiu per allunyar al lector d'aquesta comunió amb la lectura d'un relat eròtic. He llegit altres contes, narracions, novel·les eròtiques, i per descomptat, pel que fa al tractament del llenguatge, hi ha per a tots els gustos.

    Resumint: que malgrat aquest "però" que em desperta el teu relat, no trobo on recolzar aquesta sensació.

    I, tornant a la història que se'ns explica, el final constitueix un tancament perfecte: aquest no oblidar el moment, no sols pel moment, sinó també per la conseqüència directa (la cicatriu). Un toc d'humor per cloure amb elegància el relat.

    Salut!

    LLIBRE

  • M'he oblidat[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005

    de valorar-te, en el conjunt de la teva obra. I ho faig amb un 8, ja que amb decimals no arribaria a un nou.

  • Mirada retrospectiva[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola rnbonet

    El primer que em va cridar l'atenció de la teva literatura, fou la manera com tractes el sexe, potser perquè vaig coincidr en alguns relats on aquest tema té certa importància, o tota la importància. I vaig veure després que aquest tractament del sexe és el que desenvolupes en general en quasi tots els tems. Si he dit a en peres que era brusc, tu ho ets més, positivament parlant també, doncs per això et comento... Perquè això que tens de brusc es mescla de forma elegant amb el tractament a cops sec, a cops tendre, dels teus personatges (el pobre Ernest i la seva Ernestina, per exemple) i també quan ho fas amb rerafons històric parlant de temes diferents a "Exactament la nit abans que el faraó...". Destaco també la afició que tens per temes mitològics o mites històrics, tractats per tu com a contes per a adults explicats una nit de copes per un mestre de cerimonies que centra tota l'atenció dels demés, precisament, per com sap explicar les històries (la rondalla apòcrifa, la "inversemblant història de l'escletxa de l'aurora"...). Tens un estil molt personal que et fa força inconfusible i dóna als teus relats una gràcia especial i molt destacable.

  • la Diagonal, talment.[Ofensiu]
    subal | 20-01-2005

    Hola, molt rebé, aquesta història. No et sabria dir perquè, però té "gust" a Diagonal, realment...
    M'he imaginat tranquilament el típic bar de secretàries i col.legues i promiscuïtat. Sexe ràpid, eficiencia, resultats... "(Des)vísteme despacio que tengo prisa". I tot narrat amb l' astorament i la incredulitat i la visió clínica d' algú que està alerta. I sense oblidar la irònia tan salada de la gent del sud... perquè... tu ets del sud, oi? Tens color d'albufera


    Un urbanita.

  • Ostres, m'ha agradat molt.[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 03-10-2004

    Suposo que ni tan sols es va quedar a mimar-te per l'enganxada. M'encanta l'üs de la llengua i com has explicat, ras i curt l'escena. Ella, tot un caràcter. A ell semblava que li havia tocat la grossa de Nadal i després en buscar la butlleta adonar-se que dins la rentadora feia estona que feia voltes dins una butxaca. Me'n vaig a llegir El ball

Valoració mitja: 9.22

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

273 Relats

1599 Comentaris

337375 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!