si sabessis...

Un relat de: Bonhomia

ets prop i lluny de mi a la vegada
ets la flor que inspira la pluja
verdosa que ens dóna ànims a tots

t'estimo com a la més bella estrella perduda
i perdut estic jo a l'altra banda de l'espaiós univers
que et manté tan bonica que m'omples els ulls
de llàgrimes d'emoció d'aigua de rosada

no t'entristeixis mai, núvia del sol, si us plau
i si et convé trucar a la meva porta...
no dubtis que t'estaré esperant

els teus iris els tinc gravats als dits
per eixugar-te les llàgrimes si plores
i la teva boca tatuada al meu front
per donar-te aixopluc i alegria...

si sabessis que t'ho dic a tu...

Comentaris

  • Poema bell i romàntic[Ofensiu]
    Naiade | 07-05-2008 | Valoració: 10

    Has deixat anar tota la tendresa que portes dins, mostrant els sentiments nobles i sincers que et mouen a estimar a una persona que segurament que no ho sap. És preciós el que li dius. Em fa pensar que el poema que vas escriure sobre els ulls, van destinats a la mateixa persona.
    M'agrada aquest estil que treu el millor de tu.

    Una abraçada amic Sergi

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.