Cercador
Si Rnbonet m'ho confirma,
Un relat de: Joan Colomel País Valencià (oficialment, Comunitat Valenciana), a diferència dels altres dos territoris de parla catalana amb govern autonòmic, Catalunya i Balears, és l'únic que ha tingut presidents monolingües, és a dir exclusivament castellanoparlants.
Ha estat la freqüent aparició a la tele del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, arran de la seva inacció durant la gota freda de 2024, parlant sempre en castellà, que m'ha fet adonar d'aquesta circumstància. Els nou presidents de la Generalitat de Catalunya reinstaurada després de la mort de Franco, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Joaquim Torra, Pere Aragonés i Salvador Illa, igual que els set del Govern de les Illes Balears, Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler, Jaume Matas, Francesc Antich, José Ramón Bauzá, Francina Armengol i Margalida Prohens, eren bilingües. Fins i tot José Montilla, cordovès de naixement, i José Ramón Bauzá, nascut a Madrid i defensor de tesis lingüístiques secessionistes. Però dels nou presidents de la Generalitat Valenciana, només cinc, Josep Lluís Albinyana, Enric Monsonís, Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig, parlaven valencià; els altres quatre, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Alberto Fabra i Carlos Mazón, no.
No crec que aquesta anomalia sigui justificable argumentant que, de les trenta-tres comarques del País Valencià, només vint-i-tres són íntegrament de parla valenciana (vuit són íntegrament de parla castellana i en dues valencià i castellà es parteixen els municipis), que aquesta diversitat es remunta a nou segles enrere, depenent de la procedència de les tropes cristianes que s'establiren als territoris conquerits, i que per tant el castellà no és únicament la llengua oficial de l'Estat sinó que també és "llengua pròpia". Per damunt de tot, el president de la Generalitat representa tots els valencians i no pot ignorar una llengua que, a més de ser parlada per una bona part de la població (per no entrar en una guerra de xifres), ja era llengua de cultura al segle XV. És una vergonya sense pal·liatius, que des de Catalunya i Ses Illes resulta inconcebible.
Ha estat la freqüent aparició a la tele del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, arran de la seva inacció durant la gota freda de 2024, parlant sempre en castellà, que m'ha fet adonar d'aquesta circumstància. Els nou presidents de la Generalitat de Catalunya reinstaurada després de la mort de Franco, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Joaquim Torra, Pere Aragonés i Salvador Illa, igual que els set del Govern de les Illes Balears, Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler, Jaume Matas, Francesc Antich, José Ramón Bauzá, Francina Armengol i Margalida Prohens, eren bilingües. Fins i tot José Montilla, cordovès de naixement, i José Ramón Bauzá, nascut a Madrid i defensor de tesis lingüístiques secessionistes. Però dels nou presidents de la Generalitat Valenciana, només cinc, Josep Lluís Albinyana, Enric Monsonís, Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig, parlaven valencià; els altres quatre, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Alberto Fabra i Carlos Mazón, no.
No crec que aquesta anomalia sigui justificable argumentant que, de les trenta-tres comarques del País Valencià, només vint-i-tres són íntegrament de parla valenciana (vuit són íntegrament de parla castellana i en dues valencià i castellà es parteixen els municipis), que aquesta diversitat es remunta a nou segles enrere, depenent de la procedència de les tropes cristianes que s'establiren als territoris conquerits, i que per tant el castellà no és únicament la llengua oficial de l'Estat sinó que també és "llengua pròpia". Per damunt de tot, el president de la Generalitat representa tots els valencians i no pot ignorar una llengua que, a més de ser parlada per una bona part de la població (per no entrar en una guerra de xifres), ja era llengua de cultura al segle XV. És una vergonya sense pal·liatius, que des de Catalunya i Ses Illes resulta inconcebible.
Comentaris
-
D'acord[Ofensiu]Prou bé | 20-04-2025
D'acord en tot!
Amb total cordialitat -
Politics[Ofensiu]SrGarcia | 19-04-2025
No sé qui és Rnbonet ni puc confirmar res.
A València teniu una colla de polítics ben pintorescos; els meus preferits són aquell president de la diputació de Castelló que tenia tanta sort amb la loteria i en Zaplana.
A aquest el van treure de la presó per malaltia terminal.. A hores d’ara se’l veu ben eixerit i trempat; mai no s’havia vist un moribund que fes tant bona cara. O els metges o els jutges han fet molt bona feina aquí si senyor.
Sobre com parlen, no ho se, però em sembla que he sentit Mazón parlant en valencià alguna vegada, potser m’equivoco i és una il·lusió dels meus sentits, no ho sé.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.