She, Richard Hamilton

que s'han de fet per l'espai i resten com a records.

Recomposar-los? per tornar-los a crear.
(Una pintura difícil!).


ah! Feliç any nou!


si ho he entès bé...
prendre l'opció o mirada lèsbica. (fins aquí ok, cert).
Però tal vegada aquest no és sinó el punt de vista miop en el sentit de que qui la pren no ho viu així. Qui la pren, jo. Que no ho dic des d'un punt de vista personal vols dir?
Sempre intento enfocar els poemes i escrits d'una manera general, que pogués arribar a tothom. Però m'és impossible allunyar-los massa de mi. Extrapolar-los tant, fins a deixar de banda el sentit personal. I sí, ho vic així. Tot i que en el llibre he creat també molts escenaris.


Gràcies per les teves aportacions, ens veiem per aquí!
Gemma

crec que has captat tot l'esperit escapçat del quadre, com fet miques. Llegint-lo t'hi poses dins al quadre i podria ser una veritat de la qual va sorgir la idea pel quadre.

una abraçada!!

De seguida que he vist el títol he hagut d'obrir-ho... jo també vaig escriure sobre la mateixa imatge un poema, ELLA, que em sembla que coincideix amb l'esperit del teu.

En aquest cas, els teus versos comencen parlant d'un fet conclòs, ja passat, que sembla deixar poc marge a l'esperança.
Només l'observació final permet un sospir: potser, potser... tot i que quedaran cicatrius inesborrables, és clar!

La lectura ha estat un plaer!

T'envio una abraçada molt satisfeta,
Unaquimera

Jo crec que l'artista ja va fer una recomposició intel·lectual d'aquell espai.

La teva pregunta, no obstant, és legítima, perquè neix d'una inquietud molt ben expressada en els teus versos.

Bon any nou!

una gran tensió interior en el poema. Una gran capacitat de dir, amb poques paraules, allò que ens convulsiona.

Magistral, Cargol, per a molts anys.

un petó molt dolç, de NADAL i de sempre.

...la descripció. I també molt bona. Pel que fa a l'art, jo crec que el millor és gaudir-ne i no plorar, encara que sovint els sentiments poden amb nosaltres.