Horaciona des del Park Güell - 2 –

Al peu de les tres creus,
M’assec en un banc
amb la vista fixa al sudoest
I el blues desgranant-se sense pressa
des del costat oest,
On el sol crema en aquest moment :
“Just around the corner”
“Down the Street”…

La ciutat, la gran ciutat que ens envolta
ha caigut en la calitxa Irremeiable,
Com la de Camus a “L’Etranger”.

Pacífica tarda, en que encara sóc viu
(he estudiat que passa
quan la gent perd la feina!
Ser pesimista no és estrany!)

No voldria res més ara,
em fondria en l’aire,…
Deixo l’orella sorda
per a la intimitat del silenci
i la dreta pels acords del bluesman
expert del Park Güell.

Tinc encara el privilegi
de l’escalfor del sol,
de la força a les cames,
de sentir un blues no massa trist
O deseperançat.

Aquesta música
que referma als perdedors
i els diu que no són pas culpables,
del que passa i ens passa,
malgrat ho sembli,…

Desitjo una eternitat
de murmuris de conversa a les places
i el soroll ceràmic de les taces de café
reblat amb el ressó
de pilotes rebotant a les persianes
metal•líques de les botiques,
amb nens despreoucpats
i vells pacients amb bastó,
inevitable, entre les mans.
Aquest bé que ara,
conscient del que ens ve,
valoro més que mai.