Tocar el gos i no el dos

Un altre cop faig referència al vagó (d'un comboi) del metro; allà, de tornada cap a casa, m'hi trobo una noia demanant, que abraça el seu gos i s'allunya avall del vagó. Respiro, s'allunya! Altres ciutadans miren el sostre per no veure l'esguard de la pobresa. Unes estrangeres, de reüll, contemplen l'escena amb curiositat i prevenció.
Al cap d'una estona torna i ens demana per menjar. Remeno la butxaca; creia que tenia una peça de 50 cèntims però només en surten dues que en sumen 15. Fa cara de decebuda durant un breu instant, però es consola, ningú no li ha donat res més. El seu gos s'està als seus braços ben tranquil (és una barreja de pequinès amb altres races).
Que en són d'assenyats els animals si se'ls tracta correctament. No fa ni una setmana que ho he comprovat a casa d'uns parents: l'animal li deixa la seva manta al petit gat, encara cec, que acaba de néixer: es el mateix animal que matà una rata d'una mossegada no fa pas gaire. Ara mou la cua i llepa al petit, mentre es gira cap a l'amo per comprovar que tot és correcte. La gata es fora de la casa tan tranquil·la, desprès d'haver-li col·locat el cadell al seu jaç.
Torno al comboi: aquest animal també és assenyat i coneix que la seva actuació vol dir estar-se ben quiet amb la mestressa. No vull decebre la indigent que veig ara que calça unes sabates esportives una mica brutes; remeno la butxaca fins que surt la peça de 50. Em quedo un moment mirant-la puix roman davant meu i un segon més tard m'ofereix amb orgull el privilegi de tocar el gos: ho faig.
Em giro per baixar: veig la meva imatge somrient al vidre, contra la foscor del túnel: em dic que no he de somriure: semblo un cofoi petit burgès que ha fet una bona obra: sí, m'he quedat tranquil, perquè he atorgat condició de persona a una (que ja n'era, és clar!). Però no hauria d'oblidar-me'n que en qualsevol moment em poden enviar a ocupar el seu lloc.