Totes les hores s'apropen inexorables

Extraordinari Park Guell:
llum blanca extraordinaria
de tardor, al capvespre,
que ve de ponet i il·lumina
el garrofer, sota uns núvols baixos,
blau fosc que cobreixen la tarda,
a la placeta dels nans,
nans que es donen la ma
i fan rotllana cap a ponent,...

Extraordinadri garrofer i llentiscle
i olivera, que m'envolten,
arbres que treuen el suc
de la terra mes eixuta.
...

Me n'adono que és el setembre
per aquesta llum del sol, que ve de baix
i no m'enlluerna, sinó que m'il·lumina el camí
i em permet veure- hi bé.

Me n'adono que és el setembre:
totes le hores s'apropen inexorables,...

Quan decau la ilusió  i només queden temences,...
Perquè conservar-la?
almenys per un mateix, potser sí, pels altres,...

Quan ja nomes cantes una i vella cancó,...

Quan ja t'has fet tan gran
que ets capaç d'entendre
el llenguatge dels nens,...
tot gratant en la teva memòria,...

Totes les hores s'apropen, inexorables,
però encara observo amb interès
la bella llum de ponent damunt del garrofer.