Cercador
Sexe, pastilles i llibres
Un relat de: Flanagan- Compartir:
S'aixeca del llit, pesarosa. Com cada dia, ha dormit poc. Tres hores, potser. Ahir a la nit, tot i ser dimarts, va sortir amb unes amigues a un bar de copes. I el de sempre: primer una cervesa, després un cubata, i encara més alcohol. Entremig d'aquestes copes es va empassar unes quantes pastilles. Ja se sap: més força, més ritme, més popularitat, més homes al teu voltant. I més sexe.
Obre l'armari i, havent passat deu minuts mirant de triar la roba que es posarà, escull un conjunt provocador. Baixa les escales. No té gana però esmorza un parell de torrades amb llet calenta. El pare, que l'acompanya cada dia a l'estació de tren, li pregunta com va anar ahir l'estudi -creu que va anar a casa d'una amiga a estudiar per un examen i, de pas, a dormir -. Ella diu que molt bé, que creu que aprovarà l'examen amb bona nota.
Fa un petó al seu pare i surt del cotxe. Té un mal de cap horrible. És clar, la ressaca. Agafa el tiquet i es dirigeix cap a la zona de trànsit. Passa. Com sempre, es troba amb unes amigues de l'antic institut i les saluda. I, cap al final de l'andana, es troba aquell company de classe i li diu hola amb un càlid somriure. Al cap d'uns segons agafa el tren de sempre, el de les 7.40.
Es troba amb les amigues d'ahir a la nit i, evidentment, comenten les experiències viscudes. Que si amb qui em vaig enrotllar jo estava més bo, que com va anar el polvo als lavabos amb aquell altre...
Després del viatge arriben a l'institut. Ara sí. Ara pensa en l'examen. No ha estudiat. Després de dues classes avorrides, durant les quals ha estat repassant els mediocres apunts que tenia, arriba l'examen. S'asseu, agafa el bolígraf i llegeix. No en té ni idea. No sap què posar. Ara sí que pensa que s'hauria d'haver quedat estudiant a casa en comptes de sortir. Aquell company seu del tren, que sempre li ofereix ajuda, està escrivint amb convicció i seguretat... Ara sí que hagués acceptat la seva ajuda. Ara no té forces, ni físicament ni mentalment; l'efecte de tanta nit esbojarrada amb èxtasis.
Es cansa d'intentar-ho. Entrega l'examen en blanc al cap de 20 minuts. Ja ha passat el pitjor, pensa. Però vol oblidar-ho del tot. Necessita sortir aquella nit... , empastillar-se i donar-se a qualsevol desconegut, tot i sabent que demà té un altre examen...
Es desperta a l'hora de sempre. Tot i tenir un examen força important està força tranquil. Sap que ha estudiat el que calia i de manera correcta. Encara està cansat de l'entrenament d'ahir, tot i així. No és pas cap secret: sempre ha estat un noi molt esportista i sa: no fuma, no beu, no pren drogues.
Després d'una dutxa d'aigua freda per tal d'acabar de despertar-se es posa el seu conjunt preferit: una camisa blanca i un pantaló negre. Mai ha pensat que és un pijo -ni els companys de l'escola tampoc-.
Esmorza un bon plat de cereals i torrades. A continuació, agafa el bus que el porta directe a l'estació de tren. Com sempre, s'ha d'esperar deu minuts per agafar el tren on viatgen els seus amics. És el moment esperat del dia. Al cap de dos minuts passa ella. Tan provocativa com sempre. Però ell sap que en el fons és una bona noia, tot i que una mica perduda. I com sempre, el saluda. És un somriure càlid, encantador, encisador. Donaria tot l'or del món per veure'l repetit una i una altra vegada. Ell li torna la salutació, també somrient. És ara quan pensa en el moment en què li va oferir la seva ajuda en els estudis, només per tal d'ajudar-la. No pas per intentar qualsevol bestiesa, ja sap que no es pot fer il·lusions amb una noia així. Però l'amor és l'amor. No es pot evitar.
Arriba a l'escola. Després d'un parell de classes força avorrides -però no per aquesta raó deixa de prendre apunts-arriba l'hora de l'examen. És força extens pensa. Triga una estona a agafar el ritme tot i ser l'examen força fàcil a l'haver estudiat. De tant en tant mira la noia. Donaria qualsevol cosa per poder ajudar-la en aquell moment. Sap que no ho hauria de fer... mai estudia, mai s'esforça. Però l'estima.
Com sempre, és l'últim a lliurar l'examen. Mira al seu voltant. Ella ja se n'ha anat. Ell té l'esperança que hagi anat a preparar l'examen que tenen demà, que s'hagi donat compte que la vida que porta no va enlloc i que hi ha algú que sempre estarà al seu costat, tot i que a la seva ombra. Però pensa equivocadament.
Comentaris
-
ei![Ofensiu]AnNna | 07-08-2006 | Valoració: 9
Mira, aquest te l'he llegit tot i ser una mica més llarg d'1 minut, eeh!
La veritat que t'he vist a autors a l'atzar i m'ha fet gràcia passar a visitar-te i dedicar-te una estoneta del meu temps.
És una bona història.
Planteges dues vides aparentment semblants, de dos adolescents, però diferenciades fins als extrems més extremats.
Un és el bon noi, estudiós, sa, responsable, enamoradís; i l'altra la noia que es deixa portar, rebel, passota, gandula, i per si fos poc, que es droga.
Pobreta quin estil de vida li has donat, eeh! Si els personatges dels relats poguessin conviure amb els autors, et dic jo que no quedaries gaire ben parat! ;P
Però el cert és que hi ha gent així, que a cada segon que passa llença una mica més de la seva vida al contenidor de deixalles -orgàniques- sense adonar-se'n.
És trist. Si en coneixem hem de fer que obrin els ulls, però el problema és que no volen fer-ho. Quina pena.
Escolta, que jo he dit que la tajo i tal... Però gairebé sempre me'n recordo de tot, eeh? Només han estat dues les ocasions en què m'he descontrolat molt, massa... :$
Res, que bé, que bon relat, noiet!
A veure si et llegeixo més cosetes, que total, només n'hi ha 9! A veure si d'aquí poc hi ha més tecaaa!
petonassos, Miqueluuuu!
Tinc ganes de veure't ;P
annna** -
Hola! [Ofensiu]ROSASP | 29-07-2006
Arribo als teus relats gràcies a un comentari que m'has fet. La veritat és que en aquesta web cada cop és més difícil llegir a tothom, són molts i molts els relats i els relataires.
Expliques àgilment i sense massa floritures els sentiments i les sensacions dels dos personatges, fent que en moments determinats es trobin els seus somriures oberts, malgrat no tenir gairebé res en comú.
L'adolescència obre camins ben diferents, recerques i fugides que s'expandeixen en totes direccions.
Dues vides que res tenen a veure, però amb vibracions d'empatia que només queden gronxant-se en l'aire.
Ell vol creure que ella reaccionarà, però ella no creu que hagi de fer cap canvi.
De tota manera penso que no hi ha cap demà escrit i la vida pot donar moltes voltes.
Els adjectius bo i dolent són gairebé sempre rígids i subjectius; tenen tants matisos possibles com percepcions.
En fi, m'has fet pensar en totes aquelles pensaments que es creuen i només s'arriben a tocar amb les puntetes dels dits...
Una abraçada! -
somriures càlids i amors prohibits[Ofensiu]XvI | 11-10-2005
Hola
M'agrada com està escrit, es fa llegir d'una tacada sense haver de rellegir cap línia. Estic d'acord amb la Tiamat que sembla que prenguis partit, però no crec que això sigui del tot incompatible amb relats de dos punts de vista. Potser el que caldria evitar és que siguin massa evidents, evitant destacar només virtuds i només defectes en un i altre cas, així el lector pot triar igualment i tu opinar. Com a lector, amb el teu relat em preguntaria que fa que la noia actui així, que la mou, i al mateix temps em preguntaria perquè el noi no es pot fer ilusions amb una noia així; aquest fragment sembla obrir una porta d'inseguretat en el seu personatge que fins llavors es mostrava d'idees molt clares.
vaja, un bon relat que dóna molt de joc. -
he vist al fòrum[Ofensiu]Tiamat | 11-10-2005
que demanaves que et comentèssim el relat.
La veritat és que ja l'havia llegit, més que res perquè tinc un poema que es diu "música, sexe i paraules", i el títol m'hi ha fet pensar, però ara hi he tornat, per rellegir-me'l amb més calma.
Sobre l'estil: bé, molt bé. És planer i de paraules senzilles, les adequades a la majoria dels casos. No cal rellegir-s'ho, no t'emboliques amb les frases, entra bé, vaja.
Sobre el tema: no és un tema gaire original, tot i que tampoc és dels més tòpics. A més, està tractat d'una manera força correcte. De totes maneres, en aquests relats amb diferents punts de vista, es té tendència a fer judici de les dues persones, i tu crec que tampoc te'n salves. Diguem que hi ha la sensació que el "camí correcte" és el del noi, i en canvi, quan jugues a dues bandes, crec que és més interessant ser el màxim d'objectiu possible, exposar les dues visions, i que el lector trii la que li sembla la més acceptable. És a dir, que el lector, mentre estigui llegint la noia, pensi "ah, està bé, ha triat això per aquests motius", i quan llegeixi el noi, pensi de nou "ah, aquest també té els seus motius". I ni un ni l'altre ha de semblar millor, simplement... són punts de vista diferents, que aquesta és la gràcia del relat, crec.
De totes maneres, m'ha agradat que al final, tot i que has deixat més o menys dit que el "bo" és el noi, això no influeix a la noia, que segueix fent la seva.
M'agrada però, ja et dic, el joc d'anar comparant els dos punts de vista. Si vols llegir algú de la web que ho fa sovint, ves a veure els relats d'en neret.
Bé... espero que et serveixi d'alguna cosa. Crec que vaig a llegir-me el teu altre relat.
Salut!
Tiamat
