Set vegades

Una vegada la Imma va voler estirar els pèls del seu pare que feia la becaina al sofà del menjador. La nena de vuit anys estava enrigolada i el pare roncava a cor què vols cor què desitges. La mare fregia sonsus mig passats que la peixatera li havia regalat i el germà bebè s'havia cagat i ningú li feia cas.
La Imma finalment no va gosar fer el que tenia pensat perquè la pudor de merda li ho impedia.

Una segona vegada la Imma va voler estirar les orelles del pare dormint. Li feia gràcia. Tenia uns bons pàmpols i li recordava en Dumbo. Però no va ser possible: va sonar el telèfon i era el lampista que o cobrava o els denunciava.

Una tercera vegada la nena de dents de conill i cabells curts de color poc bonic va voler fer pessigolles als peus descalços del progenitor, que, cal dir-ho, feien tuf de formatge de baixa estofa. Aprop hi havia una estufa catalítica i al costat una cadira on s'assecaven els mitjons foradats i prou llardosos que l'home s'havia tret. A la Imma li van venir basques i va deixar-ho córrer per estudiar les muntanyes basques que a la classe de geografia li preguntarien i que ni s'havia mirat.

Una quarta vegada la Imma va voler posar una boleta de pa a la punta de nas del pare com si allò fos un número de circ i si s'aguantava entonaria una musiqueta encomanadissa per donar-hi el toc divertit i d'entreteniment farandulístic. Ai, doncs no va pas poder ser: la boleta va caure a terra, va rodolar i el gos salsitxa, en Nerudin, la va engolir en un tres i no dic res.

Una cinquena vegada la nena, que ja començava a atipar-se de provatures inútils, va trobar genial fer-li trenes als pèls dels braços, de llargada llarga. Anava a començar quan truquen al timbre. Era la Isabel, una de la classe que vivia al mateix bloc de pisos amb futura aluminosi, que volia que li deixés un full de calcar i la Imma no sabia si en tenia ni on els tenia.

Una sisena vegada la Imma va intentar posar figures fetes amb pastalines a la calva del que estava al món dels somnis. Va moldejar un Neixement, ja que s'acostava Nadal. Però no va assolir situar-lo en aquell turó pelat. El germanet feia sonar una pandereta exageradament i va despertar el pare que va estar d'un humor per no apropar-s'hi.

La setena vegada la Imma va poder fer-li trenes, posar-li pinces d'estendre la roba a les orelles, enganxar-li dibuixos amb pastalines al pit, decorar-li el cap amb fulles de canònics... Sí, perquè el pare no es movia. La mare havia aprofitat el son profund del marit borratxo i manaire per fer-li engolir amb ajuda d'un whisky quiero y no puedo tantes pastilles com va trobar a la merda de pis on malvivien i que ell va empassar mentre la magrejava per inèrcia.

Per fi la Imma havia pogut jugar amb el pare a la seva manera. No pas la d'ell quan jugava amb ella.