Set parades

Ens trobem a l'andana del metro, escurant el poc temps que les circumstàncies ens donen per veure'ns, aprofitant cada segon per poder estar junts, encara que sigui una estona de viatge, set parades. Un petit tram del gran viatge que la vida ens dóna.
Amagant-nos de la mirada acusadora de la gent ens devorem com podem apartant la maleïda mascareta, tan sols uns segons, exhaurint els petons fins que arriba inevitable el tren. La gent s'acumula a la porta, intentant sense gaire èxit mantenir la distància social.
Sense deixar-nos anar entrem al vagó buscant un racó on arraulir-nos. Les mans ressegueixen el cos de l'altre, deixant poc espai entre els dos, esquivant la mirada de la resta d'usuaris. Amb el nas ens resseguim les galtes, afamats de petons, conscients que la normativa ens impedeix aquell contacte. Resseguin-te el coll m'aparto la mascareta dissimuladament perquè els meus llavis freguin la teva pell, amagant el cap et regalo petons i et busco l'orella. De tant en tant m'aturo, conscient de les mirades reprovadores... Espiant per si arriba alguna crítica, per si algú ens increpa per no mantenir la distància, per no mantenir boca i nas ben tapats. Ningú no diu res, però ja els odio. Els odio per no permetre'm besar-te.
Sento com m'abraces amb més força, els teus dits se'm claven a l'esquena quan intensifico els petons. Petites carícies al coll, que intenten frenar el desig, les mans s'escolen per sota de la samarreta, per sentir la teva pell.
Em renyes mentre t'apropes més a mi, puc sentir el teu cos refregant-se, fent-me notar la teva excitació quan arribo a la teva orella. Em xiuxiueges que m'aturi entre sospirs mentre et mossego l'orella tan amagada com puc de les mirades que ens envolten.
Durant uns segons no hi ha ningú més al vagó, només tu i jo. L'alarma que anuncia la parada em retorna a la realitat. Només quatre parades.
T'abraço amb més força, intensifico els petons, les mossegades… Amb la mascareta molestant-me sota el nas, estratègicament col·locada perquè ningú pugui veure els meus llavis, sabent que en qualsevol moment algú ens cridarà l'atenció.
El desig va en augment i busco el contacte, les mans que fa estona que ressegueixen l'esquena van baixant fins a topar-se amb el teu cinturó, un dit s'escola amb dificultat temptant la sort, buscant el límit, albirant anar més lluny. Dues parades.
El desig es torna desesperació, conscient que s'acaba el temps i que les ganes, lluny d'apaivagar-se augmenten a passes forçades. En pocs minuts arribarem a final de trajecte i ens haurem de separar, intento suplir amb paraules la fam de desig.
Et dic a cau d'orella, entre petons i mossegades furtives. Sento com et salta el cor, mentre tractes de dissimular estoicament tota la situació, mantenint la calma, conscient de la senyora que massa a prop nostre ens mira i remuga la poca vergonya que té la gent d'avui en dia. Et torno a mossegar, amb la intenció que oblidis el que diu aquella dona. Amagues un gemec. Somric per dins.
Em recorres amb les mans per sota de l'abric, baixant per la cintura fins al cul, tibant-me les natges i apropant-me més a tu, maleint la roba que ens separa. Última parada, un maleït son que anuncia el final del nostre trajecte.
Amb recança ens recobrem i baixem del tren, conscients que hem esgotat l'estona de cel. Ens abracem en un racó mentre la gent es dispersa i durant uns minuts més ens cruspim a petons, mossegant-nos les ganes, aturant el temps.
Més aviat del que voldria t'hauré de deixar marxar, et veuré pujar les escales. Una buidor em comença a inundar mentre espero sola a l'andana, per fer el trajecte de tornada. Només set parades.