Sense tu?

Un relat de: Carme

Sense dir res. Ni un adéu. Ni una mirada de complicitat. Res. Marxar, sense dir res.

Sense mirar. Amagant, així, totes les coses que farien quedar-me, tot allò que m'impediria anar-me'n, d'aquesta manera. Cada detall que em lliga a aquest lloc.

Sense fer soroll. Intentant que no es noti l'absència, però sabent que hi haurà algú (almenys) que ho apreciarà. Que mirarà, que buscarà aquell gest que no faré, que pensarà que també li agradaria marxar.

Sense haver de donar explicacions a ningú. Sense dependre del que aquell altre pugi pensar. (Què més dóna?) Sense esperar un retret, o una paraula amable fingida demanant que em quedi. Sense compliments, ni malentesos. Simplement, marxar.

Sense pensar massa. Evitant, així, plantejar-me si el que faig és o no una decisió equivocada. Seguint una intuïció, bona o dolenta, qui ho sap. Sense pensar en ningú més, egoista. Sense pensar en les possibles conseqüències, només perquè vull fer-ho, perquè em cal. Potser perquè ens cal.

Sense escoltar-te. La teva veu, que fa que un simple xiuxiueig em sembli una cançó; que podria reconèixer enmig de tantes d'altres; que no puc evitar de sentir i fa que ara em giri (de pressa), que pensi (ni que sigui una mica), que (mentalment) intenti justificar-me, que ensopegui fent un brogit que provoca que tothom es giri i jo miri tot (i tothom) el que ens envolta... I, aleshores... Decideixi quedar-me. Potser perquè val la pena? Potser per tu.

Comentaris

  • Molt real[Ofensiu]
    kukisu | 05-01-2006

    aquesta descripció dels pensaments que moltes vegades ens poden assaltar, com una temptació en què ens podríem deixar caure quan les forces ens abandonen.
    M'ha agradat molt la frase final "potser per tu".
    Felicitats en el 2006!

  • Per tu.[Ofensiu]
    kispar fidu | 31-05-2005

    "Quedar-me per tu. Voldria fugir de tot i anar-me'n per ser capaç d'oblidar-ho tot i deixar-ho enrere. Però sols un motiu em manté aquí a prop, sols tu em fas quedar aquí. La teva veu, que em va pensar, em fa sentir: Tu, que em fas estimar."

    Sense tu? Que sóc jo sense tu?
    Quan estimem algú amb tantes forces, que sentim que res val la pena si no el tenim al costat; pensem que la nostra vida no té cap sentit si no és amb ell@.

    M'agrada la teva biografia. També parles de petits detalls (com m'has dit en el comentari... que per cert: Gràcies!), els petits detalls que fan la vida encisadora i plena de sorpreses.

    Un bonic relat!
    Gemm@

  • Quina raó que tens...[Ofensiu]
    ombra | 23-01-2005 | Valoració: 9

    Hola!
    M'he sentit identificada en el teu relat, breu, però contundent, ple de significat.
    Quina raó tens quan tenim ganes d'abandonar, de marxar, però sempre hi ha aquell petit o gran motiu, que ens fa que quedar.
    Petites frases que descriuen perfectament tots els pensaments que tenim en situacións decisives, en moments que se'ns fan eterns sense saber ben bé perquè, o potser no ho sabem perquè no ho volem reconèixer?
    Carme sempre tingués la visió positiva que petits o enormes hi ha motius per quedar-se i ser valenta!
    Un petò i sort!
    Ombra.

l´Autor

Foto de perfil de Carme

Carme

18 Relats

75 Comentaris

39955 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar… Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.