Pensa, imagina i somia

Un relat de: Carme

Amarg com un cafè sense sucre,
nostàlgic com una tarda de pluja,
trist com el plor d'un amant desolat,
o avorrit com el color d'una fàbrica bruta;
dies per oblidar,
en què potser voldries ser d'un altre món,
ser algú altre.

Però...
Pensa,
en els bons moments,
en sols que besaven les llunes i els dies es feien interminables.
Imagina,
tot el que podria venir,
inventa't mirades, rialles, carícies, paraules, (mentides...)
Somia
tot allò que desitges, tot allò que voldries,
i fes-ho realitat.

Demà serà un altre dia,
res no serà igual,
núvols, pluja, vent o sol,
qui ho sap?
Però aixeca't, no et rendeixis,
els llibres omplen moltes pàgines
abans no arriben al final,
(no el vulguis endevinar!).
Camina, i somriu, i adona't del que tens a prop,
no vulguis allunyar-te'n sense saber què hi ha.

Tu pensa, imagina, somia,
tot podria ser realitat,
els bons moments sempre arriben,
potser avui o potser demà.
I no oblidis que algú t'estima,
tot i que tu encara no ho saps.



Mira per la finestra, què hi veus?
Carrers que et conviden a viure,
mil detalls podrien ser especials.
Escolta, qui és que et xiuxiueja?
No ho sents?
És algú sense vida, vol que li facis cas,
diu que el millor regals és viure,
que les coses soles no canvien,
que només tu pots moure't perquè siguin veritat.

Pensa, imagina i somia
i ViU!
que demà... serà un altre dia.

Comentaris

  • Regals[Ofensiu]
    kukisu | 19-10-2006

    La vida pot ser sempre igual però nosaltres tenim la capacitat de pintar-la amb els colors que vulguem, de crear instants meravellosos on abans hi ha hagut la foscor. És un regal que hauríem de fer-nos sempre.
    Endavant Carme, m'agrada molt com escrius!

  • Sempre hi haurà[Ofensiu]
    Lavínia | 30-01-2005

    un dia diferent de l'ahir i pot ser molt millor. De tota manera les dies bons gaudim-los!! És el CARPE DIEM d'Horaci.

    El poema és molt bonic de contingut, Carme.

    enhorabona! i fins una altra.

  • viure cada moment...[Ofensiu]
    ROSASP | 30-01-2005

    Tens tota la raó, hi ha dies de tota manera, però un demà sempre nou per dibuixar. Ens esperen moltes possibilitats en cada petit detall, només cal saber trobar-les, però això si, ficant el nostre enteniment i la nostra voluntat per formar-ne part.
    Un poema esperançador, amb un missatge viu i vital, el de viure cada moment (amb implicació).
    Una forta abraçada i fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme

Carme

18 Relats

75 Comentaris

36963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar… Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.