Pensa, imagina i somia

Amarg com un cafè sense sucre,
nostàlgic com una tarda de pluja,
trist com el plor d'un amant desolat,
o avorrit com el color d'una fàbrica bruta;
dies per oblidar,
en què potser voldries ser d'un altre món,
ser algú altre.

Però...
Pensa,
en els bons moments,
en sols que besaven les llunes i els dies es feien interminables.
Imagina,
tot el que podria venir,
inventa't mirades, rialles, carícies, paraules, (mentides...)
Somia
tot allò que desitges, tot allò que voldries,
i fes-ho realitat.

Demà serà un altre dia,
res no serà igual,
núvols, pluja, vent o sol,
qui ho sap?
Però aixeca't, no et rendeixis,
els llibres omplen moltes pàgines
abans no arriben al final,
(no el vulguis endevinar!).
Camina, i somriu, i adona't del que tens a prop,
no vulguis allunyar-te'n sense saber què hi ha.

Tu pensa, imagina, somia,
tot podria ser realitat,
els bons moments sempre arriben,
potser avui o potser demà.
I no oblidis que algú t'estima,
tot i que tu encara no ho saps.



Mira per la finestra, què hi veus?
Carrers que et conviden a viure,
mil detalls podrien ser especials.
Escolta, qui és que et xiuxiueja?
No ho sents?
És algú sense vida, vol que li facis cas,
diu que el millor regals és viure,
que les coses soles no canvien,
que només tu pots moure't perquè siguin veritat.

Pensa, imagina i somia
i ViU!
que demà... serà un altre dia.