M'ha semblat que pensava en tu

Un relat de: Carme

Avui quan ha sortit el sol, he pensat en tu.

Sentint-me espectadora d'un món que comença a rutllar; l'inici del matí, d'un dilluns, d'una setmana. De tot plegat, si tu ho vols.

Asseguda, esperant un tren que fa tard, he observat com s'aixecaven persianes, s'il·luminaven finestres, durant uns segons he imaginat trossets de vida darrere de cadascuna; cafès i sucs de taronja, silencis i somriures, una mirada i un adéu, fins després. Fins després. He inventat una rutina per tu i per mi, en una d'aquelles finestres.

De cop i volta, s'ha apagat la llum dels fanals. Curiosa, he mirat el rellotge; encara no són les set. Les set...

És aleshores que he somrigut, pensant que avui encetava el dilluns i feia just una setmana encara no havia acabat el diumenge. Potser sí que algú va decidir aturar els rellotges, aquella nit, decidint que res de tot allò que de dia sembla tan complicat tenia importància.

Tu hi eres. Allà, amb mi. Al meu costat. Sense pretendre-ho, vas passar-te la nit allà, amb mi. T'hi vas quedar, sense que t'ho demanés. Allà, amb mi.

Per això, avui quan m'ha semblat que sortia el sol, mha semblat que pensava en tu.

Comentaris

  • Molt poètic[Ofensiu]
    filladelvent | 23-05-2006

    amb tots els recursos (repetició sobretot) propis de la poesia. Força aconseguit, a veure si continues publicant.

    -Filladelvent-

  • m'agrada[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-02-2006

    aquest escrit, i els pensaments que s'hi transmeten en cada paraula que vas llegint...

    M'agrada com estan descrites les petites coses que van succeïnt i com vas detallant cada instant.

    Uo! jo també sóc de la primavera del 86! jeje

    que vagi bé!
    ens veiem!

    Gemm@

  • Dolços matins[Ofensiu]
    kukisu | 28-01-2006

    Molt bé, Carme. El sentiment de despertar al costat de la persona estimada és meravellós.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme

Carme

18 Relats

75 Comentaris

36979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar… Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.